dimecres, 29 de desembre de 2010

Benvingut 2011!!!

Un any nou comença. El 2011 arriba carregadet de sorpreses, de canvis, de novetats, sempre és clar guardant la nostra senya personal, la nostra identitat, respectant sempre allò pel que el client ve a casa nostra a gaudir de la bona taula: un tracte directe en un ambient familiar.


Rebem el 2011 amb il.lusió, amb ganes de continuar treballant i superar-nos a nosaltres mateixos, tasca que any rere any hem anat complint amb el vostre suport constància. Aquest any apostem per un canvi d'ambient, canviem el decorat del nostre escenari per aixecar de nou el teló adaptant-nos una mica millor als temps actuals. Decorat, taules, cadires, estovalles ... però hi ha alguna cosa que per descomptat no canviarà: la nostra pasió per la feina ben feta i el respecte pels nostres clients, ja que sense vosaltres aquest escenari no aixecaria el teló amb lail.lusió amb la qual ho fem.


Deixem enrere un 2010 ple de treball, estones inoblidables, celebracions, etc. Hem afegit clients nous al nostre llibre de reserves, hem continuat gaudint amb els ja asidus ... Però el més important de tot, l'any que ve s'obrirà de nou el teló per poder reviure nous moments que vindran, nous clients, nous projectes, etc I continuar dedicant-nos a la nostra passió, regalar moments especials en unambient especial.

UN ANY MÉS GRÀCIES A TOTS PER ESTAR AMB NOSALTRES. 

SENSE VOSALTRES AIXÒ NO SERIA POSSIBLE!!


BONES FESTES, BON ANY NOU I...

Ens veiem a taula!!

dijous, 11 de novembre de 2010

Entre gustos...

Si gaudir d'un bon vi és, en la seva majoria de vegades, un autèntic plaer, el saber combinar-lo amb el menjar adequat pot donar als nostres sentits la major de les nostres satisfaccions. 

Encara que ja se sap que en la recerca d´aquesta perfecta simbiosi entre sabors, aromes, colors i textures ningú posseeix la veritat absoluta, hauria de reiterar una vegada més aquella gran veritat que diuen que "contra gustos no hi ha res escrit". No obstant, això sí, hi ha una sèrie de consells bàsics en la combinació entre un plat i un bon vi que ens poden fa gaudir de tot el conjunt en tota la seva plenitut.. 
S'ha d'intentar sempre aconseguir una bona harmonia entre aromes i sabors, per evitar que uns no emmascarin als altres, sinó que es complementen i ressaltin, per això el "maridatge" s'encarrega de l'adequada combinació perquè el vi no sobresalti ak plat o viceversa. 
Molt enrere queda ja aquella "costum" de dir: blanc per al peix i negre per a les carns. Ja que es podria perfectamnte maridar un plat a base de carn amb un vi blanc, o fins i tot amb un rosat (com un cabernet-sauvignon), o un peix com és el salmó amb un vi negre jove del Penedès o fins i tot de ribera del Duero.Els vins amb més alcohol ajuden a digerir els plats amb molt de greix, els rosats combinen bé amb la xarcuteria, carn blanca i paelles. 
Encara que en segons quines circumstàncies no depèn tant del producte principal sinó del "com" s'ha preparat el plat: és a dir, el tipus de salsa, espècies utilitzades en la seva elaboració, etc. 

Fent referència a la nostra carta podríem acompanyar la nostra amanida de favetes tendres i pernil ibèric seguit d'unes costelles de xai a la milanesa amb un vinet negre criança del Penedès, Rimarts cabernet sauvignon-merlot. Prendria un xarel·lo afruitadet i fresc com el "Silencis" de Raventós i Blanc per acompanyar uns musclos al vapor i unes cloïsses a la marinera, seguit d'uns canelons de llamàntol i bolets. Un negre Azpilicueta criança 2005 seria perfecte per acompanyar l´assoriment d'embotits ibèrics amb el seu pa amb tomàquet, i de plat principal un melós de porc ibèric amb salsa "cumberland". I ja per acabar podríem prendre unes gambetes saltades, uns bunyols de bacallà, seguit d´una mariscada, tot regat amb un 100% Xardonnay dels cellers Mas Tinell del Penedès

I així pordría estar línies i línies, encara que no s´ha d'oblidar mai que el millor vi per acompanyar un àpat és, sens dubte, el que a un li vingui de gust. 

Bon profit, i ens veiem a taula!! 

dijous, 4 de novembre de 2010

Diversitat de colors, olors, brises, paisatges ...


Són Sitges, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Cubelles, Olivella i Canyelles les poblacions que formen aquest característic escenenari productor de vi des de fa una mica més de dos mil anys. 
Ja els ibers, els primers habitants de la comarca, conreaven la vinya i comerciaven amb els poblats de la costa mediterrània a canvi de cereals o altres productes alimentaris. Però serien els romans els que intensificarien anys més tard el comerç del vi, transportant el vi per mar cap a Roma i cap a França.

La vinya va ser un dels principals cultius de la comarca fins que al segle XIX la plaga de la fil·loxera es va apoderar dels seus camps arruinant totalment les vinyes catalans. No obstant això amb el seu esforç i tenacitat èpica, els pagesos van fer front a aquesta dramàtica situació replantant les vinyes amb soca americana, per després empeltar amb varietats genuïnes, la qual cosa va assentar les bases d'una producció sòlida i de qualitat.
Actualment, la vinya experimenta un nou auge i està recuperant molts dels camps abandonats, produint uns excel.lents vins i caves a partir de les varietats de raïm blanc com la xarel·lo i la malvasia, i varietats negres com la "ull de llebre" , carinyena, merlot, cabernet sauvignon i "sumoll", dins de la DO Penedès, amb el caràcter otorgat pel seu clima mediterrani que cubreix el Garraf.

Deixant de costat els vins i fent menció a la terra nostra, el Parc del Garraf, el Parc d'Olèrdola i el Parc del Foix són alguns dels tresors naturals que envolten aquesta ancestral terra de vins, així com un abundant patrimoni arquitectònic de masies, cases d'indianos i palauets, molts dels quals s'estan transformant en allotjaments amb encant, restaurants i cellers que rendeixen tribut a la cultura del vi.

I és que aquesta nostra terra és plena de meravelles!!!


Salut!! I ens veiem a taula!!

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Una de postres

És ben sabut que en tot bon àpat es te de posar punt i final amb unes bones postres, peça fonamental per completar un menú digne de "gourmets".

Ventall de colors, gresol de gustos que es donen cita a la nostra carta de postres, combinant la tradició amb nous i originals sabors.
Tradicional com la nostra típica “crema catalana” casolana, el clàssic i també casolà flam d´ou, les “catànies de Vilafranca” o les sempre gustosses maduixes amb nata. A aquests postres casolanes també hem de sumar-li les nostres pastissos de poma, formatge o xocolata amb nous.
D'altra banda, i ocupant un lloc destacable, trobem la nostra variada i extensa oferta de gelats: començant per la nostra reeixida copa “bon estar" (gelat de torró i gelat de vainilla amb coockies banyat amb xocolata calenta i acabat amb nata) i continuant per altres tan originals com el "DiMara" (gelat de maracujà amb gelat de coco i fruites tropicals aromatitzades amb rom), el "Pega-dolça" (gelat de regalèssia amb cruixent de poma i xarop de dues xocolates), el "Pita-Haya” (gelat de cactus i gelat de llimona amb xarop de mango), o també, fent honor al fill del "jefe Manel" tenim el "V de Victor" (gelat de violeta amb gelat de mascarpone i gelatina de gerds). 

Deixant de banda els gelats trobem també algunes elaboracions on la xocolata és protagonista, com per exemple el nostre "Disfruita" (variat de fruita natural banyat amb xocolata calenta) o el "Fondant de xocolata" (fondant tebi de xocolata amb gelat de cafè arabic) . 
I per acabar ens trobem amb un postre típic Italià, la famosa Pannacota que composa la “Filigrana”, la qual l´acompanyem amb un sorbet de gerds.

Cremes, fruites, gelats, xocolates ... Tota una exquisida varietat de postres per posar-li punt i final a un deliciós menjar.

Bon profit i ... ens veiem a taula!!

dimecres, 20 d’octubre de 2010

Cuines i cuinetes

De cada recó, de cada regió o de cada paissatge existeix un receptari únic, amb alguna cosa que el diferencia d´altres, amb alguna que el fa especial: un producte, un amaniment, una espècie… alguna cosa.

Per tots és ben sabut que la cuina tradicional de cada lloc va, amb el pas del temps, forjant a si mateixa. Evoluciona amb el pas del temps, amb l´introducció de nous productes al mercat... i per descomptat, amb les migracions de la seva gent, trobant en certs casos algunes similituds entre segons quines.

En certa manera es podría dir que dins de l´anomenada  cuina catalana n´hi ha molts elements bàsics que comparteix amb d'altres cuines com l´italiana, l´occitana o tanmateix l´espanyola.
Però sens dubte un motiu per considerar la cuina catalana com a independent d'aquestes tres és la gran unitat d'algunes receptes arreu dels Països Catalans, com podríen ser l'esqueixada, la paella o l'escalivada, o l'ús d'un sol nom per un concepte culinari ample (com és el cas de la coca.

Una altra consideració és que, tot i que molts plats comuns als tres països de cultura catalana daten de després de la reconquesta - com ara la samfaina i el sofregit (atès que el tomàquet fou introduït al segle XV) les relacions culturals i sobretot comercials entre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, i també amb la resta del mediterrani occidental, no s'aturaren allí, sinó que fa molts hi haguè un intercanvi més o menys continu basat en el mercadeig dels ports i mercats i trobades entre pescadors de la mar catalana. El nivell de popularització de certs plats costaners, com ara la paella, l'allioli o la samfaina, fàcils de trobar fins i tot a l'interior de la península, és molt més destacable que qualsevol plat d'interior.

És per això que, fent honor a les nostres costums culinàries, ocupen a la nostra carta un destacat lloc receptes com la torrada de pa de pagès amb tomàquet, el nostre bacallà gratinat amb allioli casolà o els arrossos: arròs negre amb allioli, fudeuà amb gambetes i calamar o la paella de peix i marisc. 

Sense oblidar com no ... la nostra crema catalana casolana.
Per llepar-se els dits.

Bon profit ... i ens veiem a taula.

dissabte, 9 d’octubre de 2010

Entre vins i vinyes

Terra productora de vins desde la era romana, terres nobles en mig d´un meravellos paissatge amb petites valls que van desde la bora del mar fins a la montanya de Montserrat, regada per diferents rius i dominada per un calid i suau clima mediterrani.

Aixi es terra nostra: el Penedes.

Constituïda a l´any 1960, aquesta DO catalana esta formada per casi unes 28.000 hectareas de nobles vinyes entre d´altres de Cabernet Sauvignon, Ull de Llebre, Monastrell, Garnacha, Merlot, Carinyena i la recentment recuperada Samso. I en varietats blanques en trobem la
En l´extensio d´aquesta DO podem trobar tres zones diferenciades: el Penedès Superior, el Penedès Central o Mitjà i el Baix Penedès
§  La zona del Baix Penedès, que a més de la comarca homònima inclou les comarques litorals, predomina el clima càlid i suau influenciat pel mar. La vinya és conreada per sota dels 250 m d'altitud i hi destaquen els vins blancs.
§  La zona del Penedès Central o Penedès Mitjà, que inclou la part baixa de l'Alt Penedès amb altituds de fins a 500 m, té un clima més fresc. En les seves pendents es cultiva sobretot les varietats xarel·lo i macabeu, destinats a la producció del “cava”.
§  La zona del Penedès Superior, que engloba la part alta de l'Alt Penedès i part del sud de l'Anoia fins a 800 m d'altitud i on es cultiva entre d´altres la varietat blanca parellada.

Vilafranca del Penedes i Sant Sadurni d´Anoia s'han convertit en capitals del vi. A més es troben cellers innovadors que s'han situat en l'avantguarda de la vinicultura catalana i espanyola. És al Penedès on es van instal·lar els primers sistemes de control de temperatura, les primeres tines de fermentació d'acer inoxidable i tots els estris de l'enologia moderna.
Una característica d´aquestes terres es el predomini d'explotacions petites i mitjanes on la majoria de cellers elaboren el vi a partir de les seves pròpies vinyes. Les millors propietats tenen l'opció a la denominació de “vi de finca”, amb una indicació acompanyada d'un mapa a la contraetiqueta.


Fent referència als vins d´aquesta terra nostra, el nostre celler comta amb algúnes de les seves joïes mes preciades. Entre la nostra oferta cal destacar alguns vins de la centenaria bodega Torres, Bodegues Capità Vidal o el reconegut ví de Bodegues Rimarts, el Rimarts Cabernet Sauvignon.Merlot, elaborat a partir d´questes dues varietats de raïm i amb quatre messos de criança en barrica, i reconegut per la revista Wine Spectator amb 84 punts a l´any 2003.
Un altre producte a destacar podría ser el vi Mas Irene, de la Bodega Parés Baltà, productors de vins desde el segle XVIII. Un ví elegant, eslaborat amb les varietats Cabernet Franc i Merlot, amb una aroma intensa i complexe de fruites vermelles confitades i notes torrades.
De blancs, entre d´altres, cal destacar el 100% Xardonnay Manuela de les Bodegues Naveran, l´elegant Ermita d´Espiells, reconegut producte de les Bodegues Juve&Camps, o un 100% Xarel·lo, Calcari, de Parés Baltà.


Vins variats, diferents estils i aromes que es donen la mà a casa nostra.


Bon profit!! I… en veiem a taula!!