dimecres, 27 d’octubre de 2010

Una de postres

És ben sabut que en tot bon àpat es te de posar punt i final amb unes bones postres, peça fonamental per completar un menú digne de "gourmets".

Ventall de colors, gresol de gustos que es donen cita a la nostra carta de postres, combinant la tradició amb nous i originals sabors.
Tradicional com la nostra típica “crema catalana” casolana, el clàssic i també casolà flam d´ou, les “catànies de Vilafranca” o les sempre gustosses maduixes amb nata. A aquests postres casolanes també hem de sumar-li les nostres pastissos de poma, formatge o xocolata amb nous.
D'altra banda, i ocupant un lloc destacable, trobem la nostra variada i extensa oferta de gelats: començant per la nostra reeixida copa “bon estar" (gelat de torró i gelat de vainilla amb coockies banyat amb xocolata calenta i acabat amb nata) i continuant per altres tan originals com el "DiMara" (gelat de maracujà amb gelat de coco i fruites tropicals aromatitzades amb rom), el "Pega-dolça" (gelat de regalèssia amb cruixent de poma i xarop de dues xocolates), el "Pita-Haya” (gelat de cactus i gelat de llimona amb xarop de mango), o també, fent honor al fill del "jefe Manel" tenim el "V de Victor" (gelat de violeta amb gelat de mascarpone i gelatina de gerds). 

Deixant de banda els gelats trobem també algunes elaboracions on la xocolata és protagonista, com per exemple el nostre "Disfruita" (variat de fruita natural banyat amb xocolata calenta) o el "Fondant de xocolata" (fondant tebi de xocolata amb gelat de cafè arabic) . 
I per acabar ens trobem amb un postre típic Italià, la famosa Pannacota que composa la “Filigrana”, la qual l´acompanyem amb un sorbet de gerds.

Cremes, fruites, gelats, xocolates ... Tota una exquisida varietat de postres per posar-li punt i final a un deliciós menjar.

Bon profit i ... ens veiem a taula!!

dimecres, 20 d’octubre de 2010

Cuines i cuinetes

De cada recó, de cada regió o de cada paissatge existeix un receptari únic, amb alguna cosa que el diferencia d´altres, amb alguna que el fa especial: un producte, un amaniment, una espècie… alguna cosa.

Per tots és ben sabut que la cuina tradicional de cada lloc va, amb el pas del temps, forjant a si mateixa. Evoluciona amb el pas del temps, amb l´introducció de nous productes al mercat... i per descomptat, amb les migracions de la seva gent, trobant en certs casos algunes similituds entre segons quines.

En certa manera es podría dir que dins de l´anomenada  cuina catalana n´hi ha molts elements bàsics que comparteix amb d'altres cuines com l´italiana, l´occitana o tanmateix l´espanyola.
Però sens dubte un motiu per considerar la cuina catalana com a independent d'aquestes tres és la gran unitat d'algunes receptes arreu dels Països Catalans, com podríen ser l'esqueixada, la paella o l'escalivada, o l'ús d'un sol nom per un concepte culinari ample (com és el cas de la coca.

Una altra consideració és que, tot i que molts plats comuns als tres països de cultura catalana daten de després de la reconquesta - com ara la samfaina i el sofregit (atès que el tomàquet fou introduït al segle XV) les relacions culturals i sobretot comercials entre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, i també amb la resta del mediterrani occidental, no s'aturaren allí, sinó que fa molts hi haguè un intercanvi més o menys continu basat en el mercadeig dels ports i mercats i trobades entre pescadors de la mar catalana. El nivell de popularització de certs plats costaners, com ara la paella, l'allioli o la samfaina, fàcils de trobar fins i tot a l'interior de la península, és molt més destacable que qualsevol plat d'interior.

És per això que, fent honor a les nostres costums culinàries, ocupen a la nostra carta un destacat lloc receptes com la torrada de pa de pagès amb tomàquet, el nostre bacallà gratinat amb allioli casolà o els arrossos: arròs negre amb allioli, fudeuà amb gambetes i calamar o la paella de peix i marisc. 

Sense oblidar com no ... la nostra crema catalana casolana.
Per llepar-se els dits.

Bon profit ... i ens veiem a taula.

dissabte, 9 d’octubre de 2010

Entre vins i vinyes

Terra productora de vins desde la era romana, terres nobles en mig d´un meravellos paissatge amb petites valls que van desde la bora del mar fins a la montanya de Montserrat, regada per diferents rius i dominada per un calid i suau clima mediterrani.

Aixi es terra nostra: el Penedes.

Constituïda a l´any 1960, aquesta DO catalana esta formada per casi unes 28.000 hectareas de nobles vinyes entre d´altres de Cabernet Sauvignon, Ull de Llebre, Monastrell, Garnacha, Merlot, Carinyena i la recentment recuperada Samso. I en varietats blanques en trobem la
En l´extensio d´aquesta DO podem trobar tres zones diferenciades: el Penedès Superior, el Penedès Central o Mitjà i el Baix Penedès
§  La zona del Baix Penedès, que a més de la comarca homònima inclou les comarques litorals, predomina el clima càlid i suau influenciat pel mar. La vinya és conreada per sota dels 250 m d'altitud i hi destaquen els vins blancs.
§  La zona del Penedès Central o Penedès Mitjà, que inclou la part baixa de l'Alt Penedès amb altituds de fins a 500 m, té un clima més fresc. En les seves pendents es cultiva sobretot les varietats xarel·lo i macabeu, destinats a la producció del “cava”.
§  La zona del Penedès Superior, que engloba la part alta de l'Alt Penedès i part del sud de l'Anoia fins a 800 m d'altitud i on es cultiva entre d´altres la varietat blanca parellada.

Vilafranca del Penedes i Sant Sadurni d´Anoia s'han convertit en capitals del vi. A més es troben cellers innovadors que s'han situat en l'avantguarda de la vinicultura catalana i espanyola. És al Penedès on es van instal·lar els primers sistemes de control de temperatura, les primeres tines de fermentació d'acer inoxidable i tots els estris de l'enologia moderna.
Una característica d´aquestes terres es el predomini d'explotacions petites i mitjanes on la majoria de cellers elaboren el vi a partir de les seves pròpies vinyes. Les millors propietats tenen l'opció a la denominació de “vi de finca”, amb una indicació acompanyada d'un mapa a la contraetiqueta.


Fent referència als vins d´aquesta terra nostra, el nostre celler comta amb algúnes de les seves joïes mes preciades. Entre la nostra oferta cal destacar alguns vins de la centenaria bodega Torres, Bodegues Capità Vidal o el reconegut ví de Bodegues Rimarts, el Rimarts Cabernet Sauvignon.Merlot, elaborat a partir d´questes dues varietats de raïm i amb quatre messos de criança en barrica, i reconegut per la revista Wine Spectator amb 84 punts a l´any 2003.
Un altre producte a destacar podría ser el vi Mas Irene, de la Bodega Parés Baltà, productors de vins desde el segle XVIII. Un ví elegant, eslaborat amb les varietats Cabernet Franc i Merlot, amb una aroma intensa i complexe de fruites vermelles confitades i notes torrades.
De blancs, entre d´altres, cal destacar el 100% Xardonnay Manuela de les Bodegues Naveran, l´elegant Ermita d´Espiells, reconegut producte de les Bodegues Juve&Camps, o un 100% Xarel·lo, Calcari, de Parés Baltà.


Vins variats, diferents estils i aromes que es donen la mà a casa nostra.


Bon profit!! I… en veiem a taula!!

divendres, 1 d’octubre de 2010

El secret esta en el brou!!

          La veritat es que desde fa ja varies decades el mon de la cuina ha anat evolucionant de manera vertiginosa. El pas del temps ha anat marcant sense dubte una nova manera de entendre la cuina. L´evolucio de les costums, els horaris de treball, la mentalitat i el ritme de la societat, l´aparicio de la classe mitja… Tots aquests factors han contribuït de igual manera en aquesta evolucio d´entendre l´alimentacio en aquest segle XXI. Productes pre-cuinats, congelats, envassats amb innumerables conservants i col·lorants…

Es precissament per aixo que s´ha convertit en una cosa quasi obligada de gaüdir sempre que es pugui del plaer d´un bon dinar o sopar i saboregar les diferentes el·laboracions que ens ofereix la tan nostra cuina mediterranea. I com no, amb el toc personal del “chef”. Un chef, que en la gran majoría dels cassos conserva ben guardat el secret de la seva cuina, un secret que la fa personal i caracteristica per algun sabor, aroma o textura. Es sempre aquest “algo” que atreu i fa que tornem sempre al punt d´origen de tot: la bona cuina sabrossa i natural.

Pensant aixo m´ha vingut al cap sugerir uns plats per aquest cap de setmana per mengar a la taula del “bon estar”: obrir la gana amb una amanideta de capdells, antxoves i salsa de xato, continuant amb un bacalla “a la catalana” i acabant per la tradiciconal crema catalana.

El vi, que s´encarregui en Manel!!

Bon profit, i ens veiem a taula!!


PD: l'ordinador desde on s'escriu es angles, d'aqui la manca d'accents. Es demanen disculpes.