dimecres, 23 de febrer de 2011

Un passeitg pel temps!

Bellesa en els teves racons, música en les teves ribes, màgia en el blau del teu mar, amor al cel ... i tan sols una sensació tan palpable com l'essència del teu nom: l'art. 

López Miranda 

Si avui se'ns ocorregués fer una passejada per la seva atractiva història tornaríem a ser conscients de la màgia i riquesa que ens envolta. 

Vila d'artistes, jocs florals, importants i reconegudes tradicions, festivals cada vegada més reconeguts, cultura gastronòmica rica i variada, i un llarg etcètera que ens demostra que Sitges està mes viva que mai. 

Si alguna cosa hagués de destacar en la característica història d'aquesta vila és l'art (amb permís de la seva gastronomia i d'altres cent coses) són els seus veïns, els qui d'alguna manera són la ploma que va escrivint el dia a dia de la vila. 

Alguns exemples podrien ser per exemple la família Batlle, de gran tradició comercial i política a Uruguai. Fins a principis de segle passat encara hi havia a Montevideo la gran casa comercial i tèxtil Canadell Batlle. D'altra banda, una altra branca de la família Batlle té una gran tradició en la política del país, sent Don José Batlle y Ordóñez el gran reformador i modernitzador del país, començant la seva primera Presidència en 1903. 

D'altra banda la producció de rom té una curiosa relació amb Sitges, ja que va ser aquí on va néixer Don Facundo Bacardí i Massó, sitgetà que va emigrar a Cuba on va fundar l'empresa licorera Bacardí. Així mateix, un altre il.lustre sitgetà, Andrés Brugal Montaner, va fundar a la República Dominicana l'empresa de rom Brugal. 

Més o menys per aquella època, amb l'arribada de Santiago Rusiñol al 1891 Sitges és convertir en el focus cultural dels modernistes. L'any 1909, de la mà de Ramon Casas i Miquel Utrillo, visita Sitges Charles Deering, un Milionari nord-americà que transforma el carrer de Fonollar, de típiques cases marineres i l'antic hospital, en un palau: el Palau Maricel. El Palau Maricel i el Cau Ferrat (casa-estudi de Rusiñol) esdevingueren dos pols d'atracció cultural i llançà Sitges a la fama turística. En elles si realitzaran els anomenades Festes Modernistes, on s´hi estrenaven obres musicals i literàries. 
De tot aquell art i època d'esplandor en queda una gran mostra en el propi museu Cau Ferrat,. L'any 1918 l'industrial sabadellenc Francesc Armengol i Duran va projectar la ciutat-jardí del Terramar, reocneguda obra a nivell internacional.

Antoni Català i Vidal (músic), Pere Curtiada i Ferrer (Important polític socialista) o Ramon Planas i Izabal (escriptor i fundador del Grup d'Estudis sitgetans), són uns quants d'Altres veins de Sitges dels que en parlarem en Altres ocasions. 

Tota aquesta gent, i per soposat molts Altres, van escriure importants pàgines de l'història de la nostra vila. Aviu, ens toca a nosaltres continuar escrivint. 

Bon profit i… ens veiem a taula!!

dimarts, 1 de febrer de 2011

Sitges “bon estar” 2011!!

Passat una mica aquest gresol d'emocions que se'ns ha ajuntat entre obres i inauguracions, hem tornat de nou al nostre ritme diari adaptant-nos dia a dia a aquest nou decorat que ens envolta. 


Jesus, el nostre cap de cuina, és el responsable de la creació dels nostres coneguts menús: el menú diari (un menú casolà amb una gran relació qualitat-preu) i el menú "bon estar" (un menú una mica més elaborat, però assequible al mateix temps). Tots dos menús es composen d'un primer plat, un plat principal i unes postres, inclouen una gerreta de vi de la terra perquè passi millor, ja sigui blanc, rosat o negre, o si es prefereix, simplement aigua. 


A part d'aquestes dues possibilitats, Jesús continua, com no, agafant tots aquells productes de la terra que ens envolta per servir en el plat als nostres clients: selecte pica-pica, amanides, embotits, torrades, peixos (amb el nostre bacallà per bandera) i tendres i saboroses carns. I ... la nostra reconeguda "paella bon estar", arròs negre o fideuà. 


Pel que fa als postres ens hem de deixar sorprendre per la seva creadora: la Carme. En el tema del vi continuem amb els suggeriments de Manel. I, com no, amb el somriure insistituíble de la Mercè, que amb ajuda de quatre bombetes ajuda a il luminar el restaurant. 


Així comencem el calendari "bon estar" 2011, un any que donarà molt a parlar.


Bon profit, i ens veiem a taula!!