diumenge, 24 d’abril del 2011

Setmana santa

I així arribem a la culminació d'aquesta llarga festivitat com és la setmana santa: dies en els que alguns han aprofitat per reunir la família, altres per prendre's un respir de la rutina diària marxant fora de vacances, i altres, per posar-se en pau religiosament parlant.
Demà, dilluns. Dilluns de la mona. Dia de muntanya i gaudir de la famosa mona de Pasqua, dolç típic de les regions aragonessa, valenciana, catalana i de certes zones de Murcia. És una coca de la Pasqua, i la seva degustació simbolitza que la quaresma i els seus abstinències s'han acabat.



Al Principat de Catalunya és tradició que el padrí o l'avi regalin la mona al seu fillol i néts el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida, en principi després de missa, tot i que actualment no sempre es va a la missa. El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d'amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el qual no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.

A Catalunya i Balears la mona ha anat evolucionant al llarg del temps, i avui en dia conviuen diferents tipus de mones tradicionals. La més antiga és com la tradicional valenciana, que en alguns casos pot tenir forma de corona o en altres de punt. Una altra mona tradicional manté els ous cuits, que solen pintar de colors, però la base es fa de pa de pessic i es farcida de crema i de xocolata o melmelada, es cobreix de crema catalana cremada a la superfície horitzontal i d'ametlles en els costats. Amb el temps es van adornant cada vegada més de plomes de colors, de pollets i de dragees de xocolata cobertes de glaça de colors. A Menorca solen estar, a més, cobertes de merenga.
A poc a poc, els ous de gallina s'han anat substituint-tot i que encara són molt populars també-per ous de xocolata. Més endavant, els adorns de xocolata prenen cada vegada més importància i, actualment, algunes mones fetes per mestres pastissers són escultures, que poden arribar a grans dimensions, fetes únicament amb xocolata negra. 

A Barcelona van destacar en la confecció de la mona Agustí Massana, que tenia la Seva pastisseria acreditada al carrer d'en Ferran, i Un altre excel • lent Pastisser anomenat Medir Palet, del carrer d'Avinyó. Amb el temps, Massana va aconseguir-un gran èxit d Amb les Seves mones rematades per una figura caricaturesca, no Poques VEGADES inspirada en algun polític de l'època, que movia afirmativament el cap.Van ser conegudes com "Sí, senyors". En canvi, el molt antic Forn de Sant Jaume va presentar Sempre unes mones mes Clàssiques i tradicionals, AMB el SEU pastís elaborat mitjançant una fórmula secreta de la casa, a la qual és donava el nom de "pasta cristiana". 

Així doncs, acabeu de disfrutar d´aquest dia en familia i amics i...

Bon Profit!! I ens veiem a taula!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada