La veritat és que podríem passar-nos hores i hores parlant de cada producte destacable d'aquesta meravellosa terra. Però avui ens centrarem en un en concret.Anem a fer un petit tour pel nord del nostre país per parlar sobre una de les vevidas més tradicionals que a més està actualment en constant expansió, donant-se a conèixer en algunes regions on no era coneguda davant: el chacolí.
El chacolí (txakoli, Txakolina o Txakolina en euskera) és un vi blanc que es produeix principalment en el nord d'Espanya, destacant el País Basc, amb produccions menors a Cantàbria i Burgos (Castella i Lleó), i fins i tot en alguns llocs de Xile .S'elabora a partir de raïms verds, la qual cosa provoca una certa acidesa.Les varietats utilitzades en la seva elaboració són la Hondarribi zuri, Hondarribi beltza (aquesta última molt menys estesa) i Munematsa (a Biscaia). Lleugerament carbonatat, amb una graduació alcohòlica d'uns 10,5 º -12 º vol. La major producció es centra en els cellers de les localitats costaneres de Guetaria i Zarautz, ambdues pertanyents a la Denominació d'Origen Getariako Txakolina. Encara que també són conegudes les denominacions Txakoli d'Àlaba (denominació d'origen d'Àlaba, a la Vall de Ayala) i Bizkaiako Txakolina (denominació d'origen de Biscaia, principalment en Baquio i Valmaseda).
La producció és principalment de vi blanc, encara que en menor quantitat també es produeixen rosats i negres. El color del vi blanc és groc pàl lid, en nas denota intenses aromes a cítrics, herbes i flors, en boca és fresc, lleugerament àcid i fàcil de beure. Ha de servir fresc.Abans de consumir es abocava, com es fa amb la sidra natural actualment. Això és degut a que antigament no es filtrava ni clarificava, encara que en els últims anys diversos cellers han començat als estudiar i millorar la seva elaboració per aconseguir millor gust i aromes, obtenint vins amb un gust molt satisfactori.
A través de la història ...
Abans el chacolí era produït en caserius o cases de camp de manera artesanal. Va ser objecte de comerç, almenys des de principis del segle XVI a Guipúscoa, de quan data el primer document històric en què es fa referència al chacolí com a tal.Cap al segle XVII ja hi ha també refencia a Biscaia sobre el chacolí. A principis del segle XIX, si no abans, es pagaven delmes del chacolí des Biscaia al Comte de Montijo, donant lloc a diversos plets. Entrat el segle XIX també es tenen notícies del comerç de chacolí entre Biscaia i poblacions de Cantàbria com Colindres.
I, que millor manera de difsrutar d'una tarda estiuenca que amb un chacolí fresquet!!
Salut i ... ens veiem a taula!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada