dimarts, 15 de novembre de 2011

Stämpfli: un nom amb art.

Artista de ment inquieta, creador inesgotable, impulsor i defensor de l´art contemporani obert al món, ambaixador cultural allà on va, ciutadà, veí, amic, company... Pere Stämpfli, artista i creador del Museu d´Art Contemporani de Sitges.

Pere Stämpfli és un dels artistes suïssos de més renom, conegut, valorat i cotitzat sobretot al seu país, a França, a Bèlgica i als Estats Units, avalat per la crítica de forma notable per tota la seva obra i cadascuna de les seves etapes brillants, amb les quals ha sabut crear el seu propi món obrint nous camins que passen des de l´abstracte més radical a la figuració del pop-art europeu, de la figuració narrativa a l´abstracció geomètrica, i més recentment endintsant-s en l´escultura abstracta, geomètrica, acolorida i formats ben diferents.

Fa quaranta anys que Stämpfli, al 1961, es va casar amb la catalana Anna-Maria Torelló, té casa a Sitges i ara es compleixen dos que va anunciar la creació d´una fundació, la Fundació Stämpfli, a la qual a aportat les seves cinc cases del carrer d´en Bosc i que té per objecte la creació a Sitges d´un centre d´art contemporani internacional constituit per una col·lecció selecte d´artistes de la seva generació que ell mateix, assesorat per un consell de prestigi, està formant.

Per a Sitges, la presència, i sobretot, és clar, la implicació de Stämpfli en el seu orijecte de centre d´art contemporani internacional, representa rellançar el nom de la Vila com a punt de referència dins del món artístic. Ja sabem que Sitges es va fer un nóm propi a la geografia peninsular de l´art a finals del segle XIX amb l´escola luminista i amb la vinguda de Rusiñol i els modernistes, i que aquest nóm ha tingut una certa continuitat en tots els grans moviments: en el noucentisme per mitjà de Sunyer i l´escultor Jou, en les avantguardes per la representació de l´Amic de les Arts, o com no, el centre d´art del modernisme per excel·lencia de Sitges, el Cau Ferrat.
Però també calia alguna cosa més: superar la barrera del temps (segona meitat del segle XIX-primera metiat del segle XX) i de l´espai (art català) que centra els nostres museus.

I aixi, mica en mica, continuem fent camí... per que Sitges no s´atura mai!!

dimarts, 8 de novembre de 2011

Vi i cinema: un maridatge profund.


El vi és i ha estat desde sempre font d´inspiració per a molts i en molt diverses disciplines: disseny, fotografía, decoració, pintura... Ara li toca el torn al setè art: el cinema.

La veritat és que és de reconèixer la important tasca que porta realitzant des de fa ja alguns anys el consell regulador de la nostra DO per excel·lència, el Penedès, en qüestió d´organització i captació d´esdeveniments per a la seva promoció i creixement.
Ja que aquest any, desprñes dñ un llarg camí recorregut, el Penedès acollirà durant aquesta setmana el “Most Penedès-Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava”, festival que vol recollir la millor producció audiovisual relacionada amb la cultura de la vinya, del vi i del cava, i brindar pel bon cinema amb la projecció de pel·lícules inédites de grans autors.

El festival, que tindrà lloc del 10 al 13 de novembre, inclourà diverses activitats cinematogràfiques i enoturístiques i serà l ´acte principal que s´organitzarà el Penedés amb motiu del Día Europeu de l´Enoturisme (13 de novembre), una iniciativa promoguda per RECEVIN (la xarxa Europea de Ciutats del vi) per promocionar i difondre internacionalment el turisme del vi com una activitat de present i futur en el territoris.

Most oferirà al públic una programació rica i variada dividida en secciones oficials, premis honorífics, una mostra de curtmetratges, sessions per a públic, jornades professionals i tot d´activitats paral·leles que envoltaran el festival.

Tota una experiència que no es pot deixar de viure!!

dimecres, 2 de novembre de 2011

1936

Gastronomia + Patrimoni cultural + Patrimoni arquitectònic = Sitges.

Algú va dir en una ocasió que la informació és poder, al que un altre algú va contestar que en realitat el poder no resideix en la informació en si, sinó en com s'utilitza.

Sitges s'ha desctacat sempre (i encara avui en dia continua sent així) pel seu important patrimoni artístic, arquitectònic i històric, però no cal oblidar que tan important és el que succeeix en un moment determinat com la tasca d'algú en explicar o fer que perduri en el temps.

Han estat moltes les persones que han dedicat el seu esforç, temps o fins i tot les seves vides, no només a difondre la cultura al nostre poble, sinó que també a explicar-la, fent que arribés a més gent: com per exemple ho va ser Gaietà Benaprés, que va ser el primer bibliotecari del poble en la primera biblioteca pública de Sitges creada l'any 1886 i emplaçada en una sala de la Casa de la Vila. En el seu discurs inaugural destacava "la necessitat d'instal·lar en tota població, encara en les d'ordre secundari, biblioteques populars com a centre de difusió, d'il·lustració i de cultura". La biblioteca comptava amb més de 700 obres recollides en uns 1000 volums, la majoria donats pel diputat Víctor Balaguer.

Sent conscients de la necessitat de la població l'Ajuntament va sol·licitar l'aprovació del projecte a la Mancomunitat de Catalunya el 1915. Fins que finalment, el 14 de juny de 1936 va ser inaugurada la Biblioteca Santiago Rusiñol, formant part de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Generalitat de Catalunya, la qual va ser creada seguint el model "public library" anglès.
Inicialment la Biblioteca va ser inaugurada en una dependència del Palau Maricel, en aquell moment de propietat privada. La guerra civil i posteriors crisis econòmiques van fer que la biblioteca passés per certes dificultats econòmiques, i que el 1948 s'instal·lés als antics cellers de la Casa Llopis, on va estar fins 1956.
Finalment el 1959 i després de gairebé dos anys tancada per problemes administratius, va ser reoberta al seu lloc d'origen, aquesta vegada ja propietat de l'ajuntament.

Any rere any, al llarg de tota la seva història, aquesta institució s'ha guanyat el respecte i l'admiració d'una bona part del món artístic-cultural, arran de la seva tasca com a defensora i difusora de la cultura i el coneixement tant del nostre poble com a nivell general, tasca que l´ha fet creixer a poc a poc tant en espai com en contingut.


1936-2011: 75 anys fent història.