dimecres, 12 de desembre de 2012

Avuí... canelons!

Fent honor el seu nom a la seva forma de “canal”, el principal ingredient dels canelons es la pasta, en forma quadrada, que un cop cuita s'enrotlla entorn al farcit triat (carn, verdures, tonyina, i altres) adoptant una forma tubular.

A Catalunya, per la laboriositat que implica la seva elaboració, acostumaba a ser un plat de dies festius, molt típic per Nadal o pel dia de Sant Esteve, el 26 de desembre.

A la gastronomia catalana, els canelons els van introduir els cuiners italians d'algunes famílies de la burgesia barcelonina del segle XIX. Ràpidament es van estendre a totes les classes socials, en paraules de Josep Pla "tingueren un gran èxit i es difongueren per tot el país amb gran vitalitat", amb algunes modificacions per a adaptar-los al gust català. Encara que no es troben als receptaris de cuina catalana del segle XIX (La cuynera catalana) i principis del XX (Llibre de la cuina catalana, La Teca), avui els canelons modificats a la catalana es consideren típics de la terra.

Els canelons i en general les pastes al forn als Països Catalans no es couen al dente sinó ben cuits, i després s'asequen una mica al forn, de manera que els més exteriors quedin cruixents. Pla ho explicava així: "els canelons han d'ésser rossos, han de tenir una perfecta presentació, no han d'ésser escaldufats". Una altra difèrencia clara entre els canelons de Sant Esteve, o canelons catalans, respecte als italians, és que la carn és rostida, i no procedent de botifarra o carn picada, que es talla a trossos grans, es rosteix a la paella on després es farà el sofregit i a continuació es pica, mentre que els canelons bolonyesos es fan directament amb carn picada i barrejada amb un sofregit, que a Itàlia conté pastanaga i api.

Tradicionalment els canelons es banyen amb una mica de salsa beixamel i es cobreixen amb formatge rallat abans de ficar la llauna al forn per gratinar. Encara que hi existeix una variant en la qual s'utilitza salsa de tomàquet en lloc de la beixamel i de vegades es poden posar totes dues salses.

Alguns autors, com Néstor Luján, han alimentat la idea que els canelons haurien nascut com a una manera d'aprofitar les restes de carn del rostit o de l'escudella. D'altres, com Jaume Fàbrega, consideren que aquest suposat origen no és cert, sinó una llegenda urbana.

Bueno, sigui com sigui... cassolans i de "can pela"!

Bon Profit i... ens veiem a taula!
 

divendres, 23 de novembre de 2012

Crema de Sant Josep

Una vegada més podríem dir que avuí parlarem d´una de les “joies de la corona” d´aquesta nostra cuina catalana: la crema catalana.

Àmpliament documentada a la literatura catalana de del segle XIV, es considerada una de les postres més antigues d´Europa. Ja apareix als receptoris medievals catalans “Llibre de Sent Soví” (1324) i “Llibre del Coch”, així també sovint al “Calaix de Sastre” (del segle XVIII). També l´escriptor Josep Pla li fa bona menció al llarg de la seva obra, així com el poeta Miquel Martí i Pol, entre molts altres.

Llet, rovell d´ou, sucre, midó, canyella, pell de llimona i vainilla son els ingredients que elaboran aquestes tradicionals postres que originariament es prenía pel dia del pare, per Sant Josep. En aquest dia transcorre l'obra teatral Per un plat de crema, escrita pel gracienc Lluís Coquard i estrenada el 1962 al teatre Romea de Barcelona.

Aquestes postres són casolanes, però es fan també a la majoria de restaurants i fondes. El seu gust ha inspirat un gelat actualment molt popular, el de crema catalana, un licor, i també s'usa com a gust precís per a altres dolços, escumes, batuts, torrons, xocolates, etc.

Han estat postres de diumenge i de festes, a les quals es menjava, sobretot antigament, acompanyant les coques. Actualment sol formar part del farcit d'algunes de les coques dolces més populars, a més de tortells, ensaïmades, cócs i pastissos. També es menja sola. El nom de crema de Sant Josep ve de que a Catalunya són les postres tradicionals i típiques del dia del pare, el dia de Sant Josep.

L´única variació que ha tingut la recepta ha estat, al segle XX, el fet de que en alguns cassos s´utilitzi farina de blat de moro  en comptes de midó, i que al segle XX haguin aparegut pólvores per a fer aquesta crema més ràpidament a casa.

Però, com la tradicional, com es fa a casa (al bon estar) enlloc. Ni preparats, ni pólvores, ni res que no sigui el producte natural com ell mateix.
 



Bon profit i… ens veiem a taula.

dissabte, 10 de novembre de 2012

Alguns apunts curiossos...

De txangurro, d´espinacs i formatge de cabra, de llagostins i ceps, de pernil...
Però... d´on vé?

No és estrany que la croqueta existís abans de principis del segle XIX, encara que sembla que va poder ser el cuiner francès Antonin Carême, qui la va fer entrar a les cuines nobles. Coneixem que un dels plats que va servir, el 18 gener 1817 en un banquet que va preparar per al príncep regent d'Anglaterra i el Gran Duc Nicolau de Rússia, van ser les croquetes à la royale.

Probablement la primera croqueta era de patata, amb incorporació o no d'ou. Alexandre Dumas en la seva crònica del viatge a Espanya el 1846, esmenta la seva recepta personal de croqueta de patata i no recull una altra espanyola, encara que fa un llistat molt ampli de plats habituals a Espanya en aquest temps. La reiterada cita d'aquesta fórmula i la seva presència a les cuines antigues dels Estats Units, sembla testificar que la difusió de fórmules senzilles es fa des de França en el primer terç del segle XIX. Per exemple, un llibre de cuina clàssic americà recull ja croquetes de pollastre en 1857. Pel que fa a Espanya, sembla que la croqueta es va introduir amb major lentitud. Tenim notícia d'elles en el popular llibre de Altimiras de principis del segle XX i de nou en un altre clàssic per acabades de casar, que les esmenta en el primer terç d'aquest segle, referint-se en els dos casos a preparats de pollastre, conill, lluç.
Resulta interessant el testimoni de la Sra Emilia Pardo Bazán, que recull fórmules de croqueta amb pollastre o vaca i dolços ja el 1913, i assegura que són populars a Espanya.

Bon profit i... ens veiem a taula!

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Cent anys de qualitat

Com varem comentar en anteriors escrits, el passat 12 d´agost l´Hospital Sant Joan Baptista va celebrar  un dels actes centrals del seu centenari amb la presntació de la Malvasia dolça Ediçió Especial Centenari i l´escumós Monembasia 2010. L´enoleg emcarregat de protar a terme aquest projecte ha esta Josep Pascual, que treballa a l´hospital desde el 2007.

Aquesta Malvasia dolça Ediçió Especial Centenari es un vi de licor, dolç, de llarg envelliment. Amb addició directa al most d´alcohol vínic, i criança oxidativa en bota de castanyaer durant un període de 10 anys. Ofereix gustos tant diferents com la mel, el codny, la pruna i la regalèssia”.

A diferencia de la Malvasia que ja es comercialitza, la qual fa la seva maduració en botes durant cinc anys, aquesta edició especial ha estat el doble de temps, es a dir, cinq anys més de criança en l´interior de la bota, sobre les seves mares més fines, arrodonint d´una manera important el seu buquet.

Gerard Jané, enòleg del celler jané Ventura, va comentar en la presentació de la Malvasía dolça Especial Centenari que és “un ví romántic amb caràcteri que sap mantenir una sensació fresca.

D´altra banda, el Monembasia 2010 es un vi escumós obtingut per segona fermentació en ampolla del ví base de Malvasia de Sitges, segons el mètode tradicional o champenoise. Amb una criança en ampolla de 18 a 20 mesos.

També, Amb motiu del centenari, l´Hospital va presentar dues peces de col·leccionista: les plaques Monembasia commemoratives de l´aniversari de l´edifici de l´Hospital Sant Joan Baptista.

En paraules de l´enoleg Josep Pascual “la Malvasia de Sitges és una varietat de raïm actualment molt desconeguda, però amb un potencial enològic molt, molt gran. Factors com les vinyes, el sól, la seva ubicació i orientació, al costat del mar, li donen al nostre producte unes característiques ideals, una personalitat pròpia, i una qualitat excepcional als nostres vins.

 

Vi dolç, blanc, cava… Una selecta oferta cuidada i mimada que sens dubte fa honor a tota una tradició centenària.

dimarts, 25 de setembre de 2012

L´últim festival??

Com si del cartell de la nova pel · lícula de Jaume Balagueó es tractés, Sitges dedica en el seu 45 Fastival de Cinema Fantàstic de Catalunya a un dels conceptes més recurrents i icònics del gènere de ciència-ficció: la fi del món

Retratat de mil i una formes, amb pinzellades més dramàtiques o terrorífiques, tant en cinema, televisió o literatura, reflectint tant aquells hipotètics fets durant la catàstrofe o la conseqüència d'aquests un cop passada la tempesta, cert és que pocs temes han portat tanta reflexió
com el vaticini del punt i final a tot el que ens envolta i, per contrapartida tot el que ha estat creat.

El món s'acaba ... però, això sí, el gravarem, el penjarem a "youtube", canviarem el nostre estat en "facebok" posant "perdent l'equilibri", i "tweetegarem" "senyors, això s'acaba".
Serà una fí del món retransmesa en directe, tal com es pot interpretar en el gest que fa el cartell d'aquest any, imatge familiaritzada de qualsevol tipus de càmera de vídeo de qualsevol telèfon mòbil o càmera fotogràfica d'última generació.

Així doncs, Sitges es convertirà un any més durant els dies del 4 al 14 d´octubre en centre del món del cinema fantàstic internacional, rescatant d'algun racó joies mestres ocultes del gènere apocalíptic, i mostrarà, com no, interessants propostes recents que estan renovant
aquest subgènere d'anticipació.
Un dels actes que ocuparà el festival durant d'aquests dies, i que també servirà com empenta o mostra de la vivesa del gènere fantàstic, serà la celebració del 20 aniversari d'una de les emblemàtiques pel · lícules del gènere estrenada a Sitges: Rservoir Dogs, i
es parlarà del seu creador, Quentin Tarantino, figura indiscutible del cinema i generador d'un nou corrent que ha renovat l'anomenat cinema de culte, dissenyant una retroespectiva i una publicació al voltant de tot aquest concepte.

Dotze pel · lícules espanyoles, nou d'elles catalanes, formen part de la programació oficial, que es donarà a conèixer en les pròximes setmanes.
Aquesta aposta es manifesta en la mateixa inauguració del certamen, protagonitzada per l'estrena europea del cos, producció catalana a càrrec de Rodar i Rodar, Antena 3Films, TV3, que significa el debut en la direcció d'Oriol Paulo.

En definitiva, un festival que premete ... i més si ens enxampa enmig del desastre.





Bon festival, i... ens veiem a taula!!

dimecres, 19 de setembre de 2012

Vivint l'Evolució...

Dijous 20 de Setembre del 2012. La llum va cobrint de nou a poc a poc el centre del poble. Es fa de dia un nou dia al número 63 de carrer Parellades. Els forns tornen a escalfar-se i els fogons a llençar les seves flames. Comença Tot un Dia de Treball per l'equip de cuina, capitanejat pel seu patró Coínes Jesús. Ganivets afilats, devantals enfundats, taules de treball plenes d'aliments per ser cuinats i el gènere que va arribant al llarg de tot el matí ...Per altre costat, a La bodega del restaurant, situada just a sota d´aquest, va arribant al seu destí vins procedents de mes de mitja Espanya: Galícia, Navarra, La Rioja, Aragó, les dugues Castelles... I d´altres, criances i reserves, que ja descansen plàcidament tombades en seu llit. En Manel, responsable de cuidar i mimar el vi, sí s'encarrega dia a dia d'oferir una variada i selecta oferta de vins pels nostres clients, intentant trobar el matrimoni perfecte entre ells i cadascun dels diferents plats de la nostra carta.
Vins blancs i rosats en fresc, vi negre un la seva correcta temperatura, tot el material de sala de preparat, les taules en perfecte estat ...Tot ha d´estar apunt per la una del migdia, hora en què s'inicia el servei. I, efectivament ... ho està. 

Aquest es i ha sigut el dia a dia durant els mes de trenta anys que portem al servei dels nostres clients. I la veritat és que tota aquesta rutina i dedicació cobra un major sentit quan a fí de comptes pels quí treballem, es a dir, pels nostres clients, ens deixen veure la seva gratitud i satisfacció.El cert que aquest any està sent un any ple de recompenses a tota una trajectòria d´anys en l'ofici. I, no només aixó, sinó que alguns dels canvis que bé ens vam proposar realitzar a començaments d'any ens estan regalant moments màgics.
Si l'Any passat va ser caracteritzat per la reforma del restaurant i alguns canvis en la nostra oferta de plats, aquest any es caracteritza per les noves creacions de pastissos cassolans amb el segell de la Carme. 
En ocasions resulta realment sorprenent de la manera que van fluïnt les cosses i la creativitat en un moment de reinvenció i evolució i portar a terme noves idees i receptes en la recerca d´algo diferent, o inclús únic, per poder oferir als nostres clients. I, la veritat, es que han tingut una acollida inmillorable.

Pastís de xocolata amb nous semi-banyat amb xocolata calenta. Tarta Tatín, elaborada amb poma Golden i acompanyada amb una "canel" de vainilla. Pastís de suau de formatge cobert per una confitura de fruits vermells; O l'Altra variant, pastís de Formatge coberta de figues fresques de temporada. Pastís cruixent de formatge mascarpone amb una compota de poma reineta. Tot casolà, casolà. 

Una vegada mes cal donar les gràcies a tot un elenc de clients per donar-li sentit a la nostra dedicació i, per descomptat, per fer-nos arribar a més gent per medi de blogs gastronòmics d´internet o pàgines web dedicades a comentaris de restaurants o, simplement, per la via tradicional: el boca-boca. 

Som un equip... I cada vegada MÉS nombrós.

divendres, 7 de setembre de 2012

Sitges i la Malvasia... Gotes de dolçor...

Diu la llegenda que els primers sarments de malvasia arribaren a Sitges de la mà d’un almogàver que al començament del segle XIV anà a lluitar a la Mediterrània oriental sota les ordres de Roger de Flor.
Al principi del segle XVIII, els ceps de malvasia ocupaven una quarta part de la terra que es cultivava al terme municipal. Durant aquella centúria i la següent, la malvasia s’exportà arreu d’Europa i també a lescolònies d’Ultramar, convertint-se així en un dels vins catalans més apreciats fora de les nostres fronteres.
L’arribada de la fil·loxera i l’aparició del xampany, el darrer quart del segle XIX, marcaren l’inici de la decadència de la malvasia.
És possible que la malvasia de Sitges hagués desaparegut completament, si senyor Manuel Llopis i de Casades (1885-1935) no hagués anticipat aquesta possibilitat i per evitar-ho, poc abans de morir, va llegar a l'Hospital de Sant Joan Baptista una vinya a Aiguadolç, de un parell d'hectàrees d'extensió, juntament amb el celler familiar on s'elaborava aquest vi, a canvi de la promesa de mantenir la seva producció amb el mateix nivell de qualitat, cosa que l'Hospital ha complert rigorosament.
Alguns consideren la Malvasia l'últim producte autòcton de Sitges, el cultiu va arribar a emprar una quarta part de les terres de conreu de Sitges, abans que, a finals del segle XIX, el seu alt cost de producció, unes plagues consecutives de oïdi i fil · loxera i la creixent competència del Champagne, acabessin per descoratjar als molts pagesos que anteriorment es dedicaven al seu cultiu.
La Malvasia de Sitges s'elabora únicament a partir de la varietat de raïm del mateix nom, que és molt diferent, segons diuen els enòlegs, de les italianes (Carzoso i Chianti), Croats (Istria), Còrsega (Vermentino), Sardenya (Bosa ), Mallorca (Banyalbufar), València, Canàries, Portugal i Castella-la Manxa, a causa de les característiques de la vegetació local, la seva verema més tardana, la seva elevada graduació alcohòlica i acidesa, a més del seu gran sensibilitat al oïdi (plaga) i la seva proximitat al mar.
Es tracta d'un vi licorós (15 º) dolça, que juntament amb els moscatells constitueix un grup de vins de postres i celebracions especials, que havia arribat a ser molt apreciat a tot Europa, de forma semblant al vi de Jerez o al de Porto. El seu color és ataronjat molt pujat, amb aromes de pansa, mel, fruits secs, torrats i confitura de préssec.
Diu la història, o la llegenda, que la malvasia la va portar a Sitges, al voltant de l'any 1305, un tal Jofre de les Escales, en aquell temps un almogàver, a les ordres de Roger de Flor, que va recollir els sarments d'un cep que creixia a Monenvasia, ciutat del sud de Grècia, a la costa del Mar Egeu i del nom s'acabaria derivant el del vi.
Durant els segles següents i fins a 1880 la seva producció no va deixar d'augmentar, gràcies al seu creixent reconeixement i prestigi internacional, incentivant un major nombre d'elaboradors i de plantació de vinyes.
En l'actualitat l'Hospital de Sant Joan Baptista elabora tres tipus de vi amb aquesta raïm:
-La Malvasia clàssica: Un vi amb 200 grams de sucre per litre i que es guarda en bótes de fusta de castanyer per períodes no inferiors a quatre anys.
-La Malvasia seca: Un vi amb els mateixos mitjans però molt més sec i lleugerament menys alcohòlic.
I. ..
-El Blanc de Subur: Un encertat i nou vi tranquil, sec, poderós i fresc.

Aquest estiu, la Fundació de l'Hospital, ha posat en marxa, amb el lema 'apadrina un cep de Malvasia de Sitges', una campanya adreçada a aquells sitgetans que vulguin contribuir a l'esforç que ha significat replantar 700 noves soques, que es conreessin de forma totalment ecològica i que estan cridades a convertir-se en la 'Joia de la Corona' del celler de l'Hospital.
Diu la Fundació que el que apadrini un cep de malvasia recuperarà un tros d'aquell passat ja (gairebé) desaparegut de Sitges. El cost de l'apadrinament és de 30 € per cep i, fins ara, ja hi ha apadrinades 120
 
Salut i... ens veiem a taula!!

dimarts, 21 d’agost de 2012

FESTA MAJOR 2012: Del 21 al 27 d'agost

Un any més. La calor inunda el poble fent amo de cada centímetre quadrat. Comencen a Oise el murmuri dels tambors amb les gralles acompanyant de fons. Sant Bartomeu es vesteix de gala per als seus devots. La Festa Major ja és aquí ...
Avui donen inici els actes amb els que se celebra en honor de la festivitat, el dia 24 d'agost, de "Sant Bartomeu", patró de la ciutat. És una de les festes més estimades i gaudides per tots els sitgetans, sent declarada d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.Algunes novetats per aquest 2012 són per exemple que Miquel Marzal, historiador de Sitges serà la persona que s'encarregarà de fer la lectura del pregó, l'acte amb què comença la Festa Major de Sitges. El pendonista serà Tri Carbonell i els cordonistes seran seu fill, Albert Carbonell, i el seu cosí.Aquest any l'aportació municipal per al pressupost de la Festa s'ha vist reduït a més de la meitat, però es mantenen els actes principals de la Festa Major i Santa Tecla. A més hi haurà unes quantes novetats, com són el "castell de focs en calma": es tracta d'un espai reservat per a 700 persones, on es podrà gaudir de l'espectacle pirotècnic assegut i degustant una copa de cava. Per poder accedir a aquest recinte es vendrà una entrada a un preu de 5 €.I d'altra banda, la iniciativa anomenada "Amics de la Festa": les persones que vulguin adherir-se a aquesta campanya, podran comprar un mocador per 10 € amb una moderna imatge de Sant Bartomeu. Es podrà comprar a partir del dia 23 de juliol a diferents establiments de Sitges. En total es vendran 2.500 mocadors.La venda d'adhesius amb el logotip: "Amic de la Festa Major", o la venda de les petites figures de plom (tradició recuperada per part de la Colla Jove) són altres de les novetats.
Un apoteòsic castell de focs, una imponent "entrada de gralles", processons en honor a Sant Bartomeu, balls tradicionals ...
Aquests dies Sitges fa olor de festa.

dimecres, 15 d’agost de 2012


Alguns dels nostres tresors.

Com ja hem parlat en alguna ocasió Sitges, a part de gaudir de un important i destacable patrimoni gastronòmic, també pot presumir de un extens patrimoni cultural, no tan sols del seu propi, si no que també del que l’envolta, com pot per exemple el palau Güell, una cas que sembla treta d’un conte i ubicada al costat de la muntanya.
Construït amb roques del Garraf, l’encàrrec original del industrial Eusebi Güell, va ser la d’un pavelló de cassa, encara que al final va acabar sent una gran bodega amb varis annexos. Va ser així com Antoni Gaudí, seguint l’encàrrec dels seu “mesenes”, al 1895 presentà els plànols del projecte a l’ajuntament de Sitges, sol·licitant el permís per a construir junt a la cassa del Garraf. Les obres van concloure a finals de 1900, i des de llavors es un dels complexos arquitectònics modernistes més important de la comarca. L’obra recorda a un estil medieval, i consta de bodega, residencia i capella. De composició orgànica, mur lateral i sostre es formen en un únic prisma triangular.
Dintre del complex es troba la antiga torre de vigilància del Garraf, del segle XV, que es una de les tantes fortificacions d’arquitectura defensiva que van ser construïdes al llarg del litoral català entre els segles XIII i XIV. Conserva un estil molt semblant de planta circular, sempre amb un ull d’abastament, a la presència de pirates que assolaven les costes.
Junt a la torre es troba la casa del Garraf, també d’origen medieval: la original va ser construïda al segle XIV, i la actual, adossada a la torre de defensa al segle XVI.
Sens dubte un lloc únic, amb encant i digne de conèixer.

dilluns, 6 d’agost de 2012

Cotinuem avançant...


Donem-li la benvinguda a la nova pàgina web del...
"bon estar"... simplement.
Amb una trajectòria a la nostra esquena de més de quatre dècades i l'experiència que tot això comporta, al número 63 del carrer Parellades d'aquest poble costaner continuem cuinant per als nostres clients, cercadors de felicitat, perquè amb les nostres receptes puguin gaudir de bons moments i noves emocions.
Tercera generació de la família Suñe, responsables de dur a bon port aquest vaixell pel qual treballem dia a dia amb afany i dedicació per oferir el millor de la cuina mediterrània, seleccionant productes de màxima qualitat.
Protagonistes de la carta són, és clar, els nostres arrossos i fideuà, entre ells l'arròs caldós amb llamàntol i cloïsses, una variada sel·lecció d'amanides, entrants calents típics de la cuina marinera, deliciosos i variats peixos amb el bacallà per bandera, o elaborades i gustoses carns.
En definitiva, copes plenes d'aromes, matisos subtils, plats equilibrats en colors, sabors, textures ... Tot finalitzat amb les nostres pastissos casolans.
Volem que els nostres clients se sentin com a casa en un ambient pensat per exaltar aquest sisè sentit on el plaer físic deixa pas al plaer dels sentits i de les emocions.

dimarts, 10 d’abril de 2012

Desestandaritzant el comú

Entre plats i copes va el tema. Encara que nosaltres veiem més enllà.

Fa pràcticament un sospir que va passar la setmana santa, i la veritat és que han estat uns dies animats plens de satisfaccions i retrobaments (com cada any per aquestes dates) amb vells clients, assidus a degustar la nostra paella (com els "aragonesos") sempre que fan una escapadeta a Sitges, o famílies o grups d'amics que vénen des de Euskadi a "gaudir de la bona taula mediterrània en un bon ambient" (els quals també van quedar encantats amb la reforma).

I és que hem de ser francs, tot aquest entramat que aquí es munta es fa amb aquest humil propòsit: treballar i millorar dia a dia per i per als nostres clients. I el seu reconociemiento és la nostra satisfacció.

Treballem no amb el pretext de "servir" menjars, sinó que més aviat "oferim" moments agradables, regalem sensacions combinant la gastronomia en un ambient acollidor i tracte proper. Hem "desestandaritzat" el comú per crear aquesta atmosfera envolvent combinada amb un tracte personalitzat ple de detalls que fan al client viure aquestes emocions i sensacions que neixen de la forma més espontània i natural.

Un treball i dedicació plena de boniques recompenses i importants reconeixements dels que per a nosaltres formen part de l'ànima de bon estar: els nostres clients.

Grácies per tot… a tothom!!


Bon Profit i… ens veiem a taula!

dimarts, 31 de gener de 2012

Bon estar 2012 ... l'aventura continua ...

Un any més ... i amb energies renovadesAmb ganes de continuarmotivats per millorar, pels nostres clients, la gent que confia en nosaltres, la gent que fa d'aquest modest restaurant casa seva, el seu racó de plaer, el seu moment ...

Un any més ... creixent amb, i per vosaltres ...

Endavant!!