Diu la llegenda que els primers sarments de malvasia arribaren a Sitges de la mà d’un almogàver que al començament del segle XIV anà a lluitar a la Mediterrània oriental sota les ordres de Roger de Flor.
Al principi del segle XVIII, els ceps de malvasia ocupaven una quarta part de la terra que es cultivava al terme municipal. Durant aquella centúria i la següent, la malvasia s’exportà arreu d’Europa i també a lescolònies d’Ultramar, convertint-se així en un dels vins catalans més apreciats fora de les nostres fronteres.
L’arribada de la fil·loxera i l’aparició del xampany, el darrer quart del segle XIX, marcaren l’inici de la decadència de la malvasia.
L’arribada de la fil·loxera i l’aparició del xampany, el darrer quart del segle XIX, marcaren l’inici de la decadència de la malvasia.
És possible que la malvasia de Sitges hagués desaparegut completament, si senyor Manuel Llopis i de Casades (1885-1935) no hagués anticipat aquesta possibilitat i per evitar-ho, poc abans de morir, va llegar a l'Hospital de Sant Joan Baptista una vinya a Aiguadolç, de un parell d'hectàrees d'extensió, juntament amb el celler familiar on s'elaborava aquest vi, a canvi de la promesa de mantenir la seva producció amb el mateix nivell de qualitat, cosa que l'Hospital ha complert rigorosament.
Alguns consideren la Malvasia l'últim producte autòcton de Sitges, el cultiu va arribar a emprar una quarta part de les terres de conreu de Sitges, abans que, a finals del segle XIX, el seu alt cost de producció, unes plagues consecutives de oïdi i fil · loxera i la creixent competència del Champagne, acabessin per descoratjar als molts pagesos que anteriorment es dedicaven al seu cultiu.
La Malvasia de Sitges s'elabora únicament a partir de la varietat de raïm del mateix nom, que és molt diferent, segons diuen els enòlegs, de les italianes (Carzoso i Chianti), Croats (Istria), Còrsega (Vermentino), Sardenya (Bosa ), Mallorca (Banyalbufar), València, Canàries, Portugal i Castella-la Manxa, a causa de les característiques de la vegetació local, la seva verema més tardana, la seva elevada graduació alcohòlica i acidesa, a més del seu gran sensibilitat al oïdi (plaga) i la seva proximitat al mar.
Es tracta d'un vi licorós (15 º) dolça, que juntament amb els moscatells constitueix un grup de vins de postres i celebracions especials, que havia arribat a ser molt apreciat a tot Europa, de forma semblant al vi de Jerez o al de Porto. El seu color és ataronjat molt pujat, amb aromes de pansa, mel, fruits secs, torrats i confitura de préssec.
Diu la història, o la llegenda, que la malvasia la va portar a Sitges, al voltant de l'any 1305, un tal Jofre de les Escales, en aquell temps un almogàver, a les ordres de Roger de Flor, que va recollir els sarments d'un cep que creixia a Monenvasia, ciutat del sud de Grècia, a la costa del Mar Egeu i del nom s'acabaria derivant el del vi.
Durant els segles següents i fins a 1880 la seva producció no va deixar d'augmentar, gràcies al seu creixent reconeixement i prestigi internacional, incentivant un major nombre d'elaboradors i de plantació de vinyes.
En l'actualitat l'Hospital de Sant Joan Baptista elabora tres tipus de vi amb aquesta raïm:
-La Malvasia clàssica: Un vi amb 200 grams de sucre per litre i que es guarda en bótes de fusta de castanyer per períodes no inferiors a quatre anys.
-La Malvasia seca: Un vi amb els mateixos mitjans però molt més sec i lleugerament menys alcohòlic.
I. ..
-El Blanc de Subur: Un encertat i nou vi tranquil, sec, poderós i fresc.
Aquest estiu, la Fundació de l'Hospital, ha posat en marxa, amb el lema 'apadrina un cep de Malvasia de Sitges', una campanya adreçada a aquells sitgetans que vulguin contribuir a l'esforç que ha significat replantar 700 noves soques, que es conreessin de forma totalment ecològica i que estan cridades a convertir-se en la 'Joia de la Corona' del celler de l'Hospital.
Diu la Fundació que el que apadrini un cep de malvasia recuperarà un tros d'aquell passat ja (gairebé) desaparegut de Sitges. El cost de l'apadrinament és de 30 € per cep i, fins ara, ja hi ha apadrinades 120
Alguns consideren la Malvasia l'últim producte autòcton de Sitges, el cultiu va arribar a emprar una quarta part de les terres de conreu de Sitges, abans que, a finals del segle XIX, el seu alt cost de producció, unes plagues consecutives de oïdi i fil · loxera i la creixent competència del Champagne, acabessin per descoratjar als molts pagesos que anteriorment es dedicaven al seu cultiu.
La Malvasia de Sitges s'elabora únicament a partir de la varietat de raïm del mateix nom, que és molt diferent, segons diuen els enòlegs, de les italianes (Carzoso i Chianti), Croats (Istria), Còrsega (Vermentino), Sardenya (Bosa ), Mallorca (Banyalbufar), València, Canàries, Portugal i Castella-la Manxa, a causa de les característiques de la vegetació local, la seva verema més tardana, la seva elevada graduació alcohòlica i acidesa, a més del seu gran sensibilitat al oïdi (plaga) i la seva proximitat al mar.
Es tracta d'un vi licorós (15 º) dolça, que juntament amb els moscatells constitueix un grup de vins de postres i celebracions especials, que havia arribat a ser molt apreciat a tot Europa, de forma semblant al vi de Jerez o al de Porto. El seu color és ataronjat molt pujat, amb aromes de pansa, mel, fruits secs, torrats i confitura de préssec.
Diu la història, o la llegenda, que la malvasia la va portar a Sitges, al voltant de l'any 1305, un tal Jofre de les Escales, en aquell temps un almogàver, a les ordres de Roger de Flor, que va recollir els sarments d'un cep que creixia a Monenvasia, ciutat del sud de Grècia, a la costa del Mar Egeu i del nom s'acabaria derivant el del vi.
Durant els segles següents i fins a 1880 la seva producció no va deixar d'augmentar, gràcies al seu creixent reconeixement i prestigi internacional, incentivant un major nombre d'elaboradors i de plantació de vinyes.
En l'actualitat l'Hospital de Sant Joan Baptista elabora tres tipus de vi amb aquesta raïm:
-La Malvasia clàssica: Un vi amb 200 grams de sucre per litre i que es guarda en bótes de fusta de castanyer per períodes no inferiors a quatre anys.
-La Malvasia seca: Un vi amb els mateixos mitjans però molt més sec i lleugerament menys alcohòlic.
I. ..
-El Blanc de Subur: Un encertat i nou vi tranquil, sec, poderós i fresc.
Aquest estiu, la Fundació de l'Hospital, ha posat en marxa, amb el lema 'apadrina un cep de Malvasia de Sitges', una campanya adreçada a aquells sitgetans que vulguin contribuir a l'esforç que ha significat replantar 700 noves soques, que es conreessin de forma totalment ecològica i que estan cridades a convertir-se en la 'Joia de la Corona' del celler de l'Hospital.
Diu la Fundació que el que apadrini un cep de malvasia recuperarà un tros d'aquell passat ja (gairebé) desaparegut de Sitges. El cost de l'apadrinament és de 30 € per cep i, fins ara, ja hi ha apadrinades 120
Salut i... ens veiem a taula!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada