dimecres, 12 de desembre de 2012

Avuí... canelons!

Fent honor el seu nom a la seva forma de “canal”, el principal ingredient dels canelons es la pasta, en forma quadrada, que un cop cuita s'enrotlla entorn al farcit triat (carn, verdures, tonyina, i altres) adoptant una forma tubular.

A Catalunya, per la laboriositat que implica la seva elaboració, acostumaba a ser un plat de dies festius, molt típic per Nadal o pel dia de Sant Esteve, el 26 de desembre.

A la gastronomia catalana, els canelons els van introduir els cuiners italians d'algunes famílies de la burgesia barcelonina del segle XIX. Ràpidament es van estendre a totes les classes socials, en paraules de Josep Pla "tingueren un gran èxit i es difongueren per tot el país amb gran vitalitat", amb algunes modificacions per a adaptar-los al gust català. Encara que no es troben als receptaris de cuina catalana del segle XIX (La cuynera catalana) i principis del XX (Llibre de la cuina catalana, La Teca), avui els canelons modificats a la catalana es consideren típics de la terra.

Els canelons i en general les pastes al forn als Països Catalans no es couen al dente sinó ben cuits, i després s'asequen una mica al forn, de manera que els més exteriors quedin cruixents. Pla ho explicava així: "els canelons han d'ésser rossos, han de tenir una perfecta presentació, no han d'ésser escaldufats". Una altra difèrencia clara entre els canelons de Sant Esteve, o canelons catalans, respecte als italians, és que la carn és rostida, i no procedent de botifarra o carn picada, que es talla a trossos grans, es rosteix a la paella on després es farà el sofregit i a continuació es pica, mentre que els canelons bolonyesos es fan directament amb carn picada i barrejada amb un sofregit, que a Itàlia conté pastanaga i api.

Tradicionalment els canelons es banyen amb una mica de salsa beixamel i es cobreixen amb formatge rallat abans de ficar la llauna al forn per gratinar. Encara que hi existeix una variant en la qual s'utilitza salsa de tomàquet en lloc de la beixamel i de vegades es poden posar totes dues salses.

Alguns autors, com Néstor Luján, han alimentat la idea que els canelons haurien nascut com a una manera d'aprofitar les restes de carn del rostit o de l'escudella. D'altres, com Jaume Fàbrega, consideren que aquest suposat origen no és cert, sinó una llegenda urbana.

Bueno, sigui com sigui... cassolans i de "can pela"!

Bon Profit i... ens veiem a taula!