A Catalunya, per
la laboriositat que implica la seva elaboració, acostumaba a ser un plat de
dies festius, molt típic per Nadal o pel dia de Sant Esteve, el 26 de desembre.
A la gastronomia
catalana, els canelons els van introduir els cuiners italians d'algunes
famílies de la burgesia barcelonina del segle XIX. Ràpidament es van estendre a
totes les classes socials, en paraules de Josep Pla "tingueren un gran
èxit i es difongueren per tot el país amb gran vitalitat", amb algunes
modificacions per a adaptar-los al gust català. Encara que no es troben als receptaris
de cuina catalana del segle XIX (La cuynera catalana) i principis del XX
(Llibre de la cuina catalana, La
Teca ), avui els canelons modificats a la catalana es
consideren típics de la terra.
Els canelons i en
general les pastes al forn als Països Catalans no es couen al dente sinó ben
cuits, i després s'asequen una mica al forn, de manera que els més exteriors
quedin cruixents. Pla ho explicava així: "els canelons han d'ésser rossos,
han de tenir una perfecta presentació, no han d'ésser escaldufats". Una altra
difèrencia clara entre els canelons de Sant Esteve, o canelons catalans,
respecte als italians, és que la carn és rostida, i no procedent de botifarra o
carn picada, que es talla a trossos grans, es rosteix a la paella on després es
farà el sofregit i a continuació es pica, mentre que els canelons bolonyesos es
fan directament amb carn picada i barrejada amb un sofregit, que a Itàlia conté
pastanaga i api.
Tradicionalment
els canelons es banyen amb una mica de salsa beixamel i es cobreixen amb
formatge rallat abans de ficar la llauna al forn per gratinar. Encara que hi
existeix una variant en la qual s'utilitza salsa de tomàquet en lloc de la
beixamel i de vegades es poden posar totes dues salses.
Alguns autors,
com Néstor Luján, han alimentat la idea que els canelons haurien nascut com a
una manera d'aprofitar les restes de carn del rostit o de l'escudella.
D'altres, com Jaume Fàbrega, consideren que aquest suposat origen no és cert,
sinó una llegenda urbana.
Bueno, sigui com sigui... cassolans i de "can pela"!
Bon Profit i... ens veiem a taula!
Bueno, sigui com sigui... cassolans i de "can pela"!
Bon Profit i... ens veiem a taula!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada