dimecres, 20 de març de 2013

Avui va de "bacallà"...

El bacallà
El bacallà va ser introduït a la Península Ibèrica pels bascos. Amb el temps, s'ha convertit en un dels peixos amb més protagonisme a la cuina catalana per la seva facilitat de conservació. La veritat és que pocs ingredients són tan versàtils i admeten elaboracions tan diverses com el bacallà.El bacallà
El bacallà és un dels peixos amb més protagonisme a la cuina catalana. Aquest paper especial l'hi ha atorgat la seva facilitat de conservació, ja sigui salat i dessecat, o bé dessecat sense salaó (anomenat 'peixopalo'). Aquesta qualitat va permetre transportar en bones condicions a les cuines de l'interior del país i fins als monestirs, en una època en què no arribaven altres espècies marines. Com deia Josep Pla a "El que hem menjat" (1972); "després d'haver estat convertit en una mercaderia ressecada, momificada i fibrosa ... és susceptible de ressuscitar". La seva consideració com a plat de Quaresma i, per tant, d'abstinència, li va proporcionar en el passat una immerescuda fama d'aliment vulgar.
El bacallà no és un peix autòcton sinó dels mars freds del nord i van ser els bascos els que el van introduir a la Península. Quan els baleners anaven a Terranova, es van adonar que els podien salar i conservar a la bodega o, simplement, els van deixar assecar a coberta amb el vent i el sol fins que guanyaven consistència. La popularització a Catalunya es va produir quan els vaixells catalans anaven al Bàltic a portar vi.
Té pocs greixos, però és ric en proteïnes i vitamines A, B12, D i E. Durant molts anys s'ha utilitzat l'oli del fetge com a suplement dietètic per als nens. I pocs ingredients són tan versàtils i admeten elaboracions tan diverses com el bacallà. Es pot preparar al forn, fumat, marinat, bullit, enfarinat i fregit, al vapor o gratinat. També es presenta cru acompanyat d'olives negres, tomàquet i pebre a la 'esqueixada'. De fet, hi ha molts plats en què té el paper protagonista: bunyols de bacallà, brandada, arròs amb bacallà, amb espinacs, panses i pinyons, amb samfaina, a la catalana, a la manresana, amb patates o amb mel.
La preparació més popular és a la llauna '. D'aquest antic plat de traginers hi ha moltes variants, però a grans trets es pot dir que aprofitaven una llauna per escalfar-lo, de manera que s'acumulava el suc en el recipient i no quedava tan sec. A la mateixa llauna escalivaban alls, tomàquets, mongetes o altres hortalisses.
S'havia utilitzat com preuada moneda de canvi a l'interior i s'aprofitava tot, fins i tot la sal que deixava a l'aigua s'emprava per donar sabor a les mongetes. La panxa, el morro, el llom, la cua o les penques també són molt valorats avui en dia i cada part és adequada per a una preparació.
Per remarcar la seva singularitat es pot dir que és l'únic peix que, al nostre país, ha tingut tradicionalment botigues especialitzades, les 'bacallaneries'. Pla recordava nostàlgic una 'gran època bacaladera' en què havia posats al mercat amb aigua corrent per dessalar i esponjar el bacallà. El mateix escriptor també evocava un plat molt extravagant, el 'niu', que té com a base la tripa de bacallà però que pot incloure ou dur, patata, sípia, salsitxa, botifarra, morro de vedella i ocells (d'aquí el nom).

dimecres, 13 de març de 2013

Festival Internacional de Patchwork Sitges 2013.
Un any més i després de l'èxit de l'edició 2012, amb més de 12.000 persones, l'AEP organitza una nova edició amb espectaculars exposicions, cursos, gran fira comercial i altres moltes activitats.
Aquest esdeveniment, que tedra lloc entre els dies del 14 al 17 de març d aquest mes de març, estarà situada en dues carpes al passeig Marítim. També es podran visitar exposicions d'artistes nacionals i internacionals (Keiko Goke, Anna Dolányi, etc.) Distribuïdes en edificis emblemàtics de la població (Venda d'entrades a l'entrada de les exposicions).
Repassant una mica el seu origen, el patchwork és un mot anglès, que significa treball de pedaç, o el que és el mateix, confeccionar peces unint fragments de teles de diferents tipus i colors, conegut també com a treball amb pegats o simplement pegat.
El patchwork, l'aplicació i el encoixinat són tres tipus de tasques tan relacionats entre si que poden fins i tot, utilitzar en conjunt.
Probablement aquestes tres tècniques es troben entre les formes més antigues de costura, i la seva intervenció, es va deure segurament més a les seves necessitats a les pretensions ornamentals, ja que hauria de passar molt temps abans que comencessin a utilitzar amb aquestes finalitats. El seu origen data d'èpoques molt antigues, encara que és molt difícil precisar una data sobre això., Perquè tot i haver-se trobat mostres de tots ells, com una botiga funerària egípcia de patchwork i aplicacions del segle IX a. de C., una funda per cadira de muntar amb aplicacions de feltre del segle V o IV a. de C. trobada en el sud de Sibèria, i una catifa encoixinada de la regió de Turania, al costat del Mar Negre, que data del segle I a. de C. (Les vores estan adornats amb sanefes de formes aplicades farcides amb dibuixos lineals embuatats, realitzats a repunt), la complexitat d'aquests treballs fa pensar que el naixement d'aquestes tècniques és fins i tot anterior.
Així doncs, aquesta setmana es donaran cita tot amant del món de "Patchwork" al nostre particular paradís, aquests dies regat per les pluges.
I com no, les portes de casa nostra estan obertes per sadollar la gana de tot aquell desitgi deixar-se embolicar per la nostra saborosa i suculenta cuina.

Bon Profit i... ens veiem a taula!!