Dolç, de textura gelatinosa o cremosa, aromatitzat amb un ampli ventall d'ingredients: vainilla, canyella, pell de llimona, sucs, compotes de fruites, xocolata fosa, nata, formatge cremós, iogurt ...
Hi havia una vegada ... el flam.
El "flam" o "llet rostida" és unes postres elaborades a partir d'ous sencers, llet i sucre. És tradicionalment cuinat en bany Maria amb caramel a la capa inferior, de manera que una vegada acabada la cocció el motlle és invertit, quedant cobert el flam amb el caramel.
A Argentina i altres països de Sud-amèrica és comú acompanyar el flam amb dolç de llet, encara que també hi ha qui ho prefereix amb crema o bé amb dos complements, denominant aquestes postres flam mixt.
L'origen d'aquest dolç es remunta a l'època de l'Imperi romà, on era anomenat "tyropatina", tornant-se molt popular durant l'Edat Mitjana, ja que era degustat en època de Quaresma. Va ser al voltant del segle VII que es va popularitzar el terme "flam" per nomenar aquest platet, provinent de la paraula francesa "flam" derivada al seu torn de la altoalemana flado, que significava coca o objecte pla, i també va ser per aquesta època que es va deixar de empolvorar pebre en la seva superfície, com acostumaven els romans, i es va substituir per sucre.
Sens dubte una de les insígnies mes significatives en qualsevol carta de postres casolanes que es preï.
Bon Profit i... ens veiem a taula!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada