dilluns, 5 d’octubre de 2015

#diesd´estiu #experienciabonestar #paladarmental #cuinamediterranea #gentfeliçataula #somnisdevainilla #momentsinoblidables #l¨aventuracontinua...

Gràcies a tots aquells que continúen formant part d´aquesta aventura,


divendres, 24 de juliol de 2015

Un vi insultantment deliciós.

Neix El Xitxarel·lo, un blanc jove 100% xarel·lo que farà les delícies dels millors paladars, i les llengües més afilades.

Manifest


L’insult català té el seu fonament en la pagesia. La nostra llengua, òrfena de protecció política i cultural durant segles, deu la seva continuïtat al poble, i el tarannà dels seus renecs a la mala llet del pagès català. No és d’estranyar per tant que la vinya, juntament amb l’església, sigui la font més inesgotable d’improperis catalans. “Aixafaterrossos”,  “pastafanguer”, “pelacanyes” o “saltamarges”, són alguns exemples de paraules malsonants que neixen al camp, l’espai més representatiu de creació i divulgació de l’art de l’insult. És per això que hem volgut retre un homenatge al renec català tornant al seu origen: la vinya. Aquest vi és per aquells que pensen que la millor forma de mantenir vives les tradicions, és practicant-les. Salut!






Insultantment   xarel·lo.

El Xitxarel·lo és un vi blanc elaborat amb la varietat autòctona del Penedès per excel·lència: el xarel·lo. Una varietat molt estimada, resistent a la sequera i la calor,que ha sabut vèncer el pas del temps i esdevenir l’essència del nostre territori. A nosaltres, el xarel·lo ens recorda una mica al renec català, pel simple fet que, per fer-lo perdurar, l’hem de fer passar per la nostra boca.

Si hi ha un bon lloc per fer créixer xarel·lo, sens dubte és el Penedès. La seva diversitat climàtica, i el contrast entre les temperatures màximes i mínimes, permeten que aquesta varietat arribi a nivells d’excel·lència únics. El Xitxarel·lo neix a la finca de Mas Cortei, situada a 340m del nivell del mar al municipi de La Granada, al bell mig de l’Alt Penedès.

Les vinyes van ser plantades per antics arrabassaires durant la dècada dels 50, i són un exemple de la bona adaptació del Xarel·lo a la comarca. Els ceps, assolats en un terroir argilós i sorrenc, tenen una gran capacitat d’acumulació d’aigua gràcies a la riera que bordeja la vinya. Un vi ben parit i ben criat en un lloc idoni!

nota_cata
Color groc pàl·lid amb reflexos verdosos, net i brillant. Primerament notem aromes on la fruita blanca es presenta madura, dominada per un fons cítric i floral amb tocs subtils de fonoll i gessamí. En boca té un bon atac, fresc i mineral amb un pas sedós. Postgust amb bona acidesa acompanyada de tocs afruitats i cremosos que li donen un bon volum i densitat característica del xarel•lo amb un final llarg i agradable. Recomanem maridar el Xitxarel•lo amb plats de marisc i peix, amanides, arrossos i també carns blanques.

nota_cata_taxa
De color groc pàl·lid, lleugerament gamarús i galifardeu. Aroma d’intensitat mitja amb notes de fatxenda, tarambana i un lleu record d’esquilatontos. En boca és força malparlat. Gaudeix d’una estructura molt suau i ben equilibrada, que ens recorda a la mare que el va matricular. Ideal per acompanyar amb tot tipus de flipamandonguilles i botiflers. Elaborat on Jesucrist va perdre l’espardenya, el Xitxarel·lo és un vi d’allò més indicat per agafar una borratxera com un piano, com una casa, i si s’escau, com un temple.





Salut i força, i... ens veiem a taula!!

dimarts, 14 de juliol de 2015

Lletres de Sitges...

Passeig marítim i altres poemes de sitges

ALBA

Això ha de ser més, això demana més, això reclama créixer,
ser contemplat és més que la meitat de l'ésser:
neix un nou paisatge amb cada nova llum,
ah presència múltiple i diversa,
matís en la fixesa del costum!
Cada objecte es dóna i es dispersa:
no és en ell mateix, és en la llum
que el volta, en la mirada que el completa,
i l'ull mateix no és si no es concreta
en una visió.
Per això elogio l'alba, la promesa, la claror:
jo tornaré a ser jo, retornarà el paisatge
-quina novetat, cada retrobament!-
i tornaré a mirar enamoradament
la ben sabuda església, la previsible platja.
Què hi serà rutina? Què hi serà sorpresa?
I en l'expectativa tènue del celatge,
elogio l'alba i visc en la promesa.


NÚVOLS

Filtre. Sedàs. 
El vent arrossega altives muntanyes.
El món ja no és blau;
el cel és gris plom; la mar és gris plata.
Incendi al terrat
-claror sobre els núvols- i pluja a la casa.
El món s'ha esberlat.
Sostre. Tendal. Escut. Barricada.
Lluita. Combat.
Les ombres on són? -oh nuesa sobtada!
El vent i la mar.
Objectes sense ombra; el món sembla fantasma.
Només amb els llamps
tornen les ombres, profundes, mullades.
conèixer el real:
fulgor d'un instant, com un do incontrolable.
O bé contemplar
a recer del balcó aquesta pluja pausada.
Frescor, intimitat:
en el canvi del món, canviar la mirada.


                                                                                         Escrits d´en David Jou i Mirabent.

Part de la nostra història...

dilluns, 6 de juliol de 2015

Sabor ... Subtilesa ... Sorpresa ... Sorbet.

La calor s'apodera de les platges de Sitges ... El turisme dels seus hotels ... i el vermell delicat i elegant del nostre fons de nevera dels rosats.

El vi rosat Sorbet Rosé 2014 Garnatxa és un d'aquells que en els taules d'estiu és converteix en l'perfecte aliat per acompanyar plats de peix, plats Poc condimentats i Lleugers. És un vi rosat ideal per a la varietat Què ens ofereix la nostra dieta mediterrània Estiuenca.
Dóna una entrada vibrant i fresca de Sensació LLEUGERA PERÒ amb 1 punt vellutat; de pas àgil, net, amb un CERT cos amb la frescor que Manté una equilibrada acidesa.

Vaig veure rosat de Vins i Caves Martí Serdà, celler Situat a Santa Fe del Penedès, Barcelona. El vi Sorbet Rosé 2014 s'elabora amb una selecció de Garnatxa Blanca i Garnatxa Negra de vinyes conreades a 335 metres d'altitud al municipi de Piera del Penedès a la comarca de l'Anoia.

El nítid vaig veure Sorbet Rosé presenta una pallida tonalitat rosada amb Rivet pell de ceba amb 1 llàgrima Molt tímida i és el primer vaig veure del món pensat per Fer sorbets.

Així, refrescats, amb una bona copeta de vi i un bon plat ...





Bon Profit i... ens veiem a taula!!

dijous, 25 de juny de 2015

estiu# caloret# santjoanexitos# clientssatisfets# restaurantbonestar# experiencia2015###

Cap endevant!!


dimarts, 2 de juny de 2015

Ja fa olor a estiu ...

Sitges s'inunda del seu meravellós sol mediterrani per rebre juny amb els braços oberts. Governats per aquest mantell de colors blavosos provinents del mara de les nostres platges, el bon estar fa olor de sal marina d'on provenen els nostres peix i marisc, fa olor de les nostres pastissos casolans que ens recorda a un obrador de pastisseria, fa olor de moments especials en els quals brindem amb una CIOA d'un bon Penedès o endolcits amb una exquisida Malvasia de Sitges.

Fa olor de cuina ... A celler ... A anys d'experiència ... Però sobretot, a satisfacció.
Satisfacció de comptar dia a dia no només amb un equip humà impecable, sinó amb tot un seguici de clients fidels que fan possible amb la seva presència que la nostra gran il·lusió continuï sent possible.

Benvingut estiu !! 2015 !!

dimecres, 6 de maig de 2015

Nascut a San Petesburg

Hi havia una vegada en algun moment inexacte del segle XIX un xef que treballava per al comte Pável Aleksándrovich Stroganov, un famós general rus, va ser presentat en una competició de cuina a Sant Petersburg. En un rampell d'enginy i creativitat va saber combinar una cosa tan simple però exquisit com són un filet de carn de vedella tallat a daus i acompanyat amb bolets, cebes i salsa feta de crema agra servit sobre arròs o pasta.

Després de la caiguda de l'imperi rus, la recepta es va popularitzar i es va arribar a servir en els hotels i restaurants de la Xina abans del començament de la segona guerra mundial. Els immigrants russos i xinesos van fer que es propagués aquest plat a EE. UU. generant diverses variants, totes elles molt populars durant els 1950, sent la més popular la que acompanya aquest plat amb arròs i ou.

Aquest plat és molt popular al Brasil (on és conegut com "estrogonofe"), però la recepta és força diferent ja que empra salsa de tomàquet en comptes de la crema àcida. No obstant això, en alguns districtes com en Riu Gran Do Sul, s'usa crema àcida.

Un suculent i exquisit plat protagonista de les nostres suggeriments d'aquesta setmana.

Saborós, saborós ...

divendres, 27 de març de 2015

Ba-callà... i no va dir res.

Tendre, saborós, sucós, equilibrat ... exquisit. 

Bacallà; el tresor de l´atlàntic. 

El bacallà comú, bacallà de l'Atlàntic o bacallà de Noruega (Bacallà) és una de les prop de 60 espècies d'una mateixa família de peixos migratoris. Viu en mars freds del nord. En general el bacallà és de mida petita, encara que alguns exemplars poden arribar a assolir els cent quilograms de pes amb una grandària de fins a gairebé dos metres. S'alimenta d'altres peixos més petits, com l'arengada. 

El bacallà en salaó és una forma processada de bacallà que consisteix a practicar-li la dessecació mitjançant sal (salaó). Aquesta presentació fa que es pugui conservar en un lloc sec durant diversos mesos. 

Altres espècies comestibles similars inclouen l'abadejo, el bacallà del Pacífic i el eglefino.El bacallà pot consumir congelat o sec, és habitual la salaó per a la seva conserva en sec. Aquest últim va permetre durant segles a nombroses poblacions continentals europees disposar de reserves proteíniques. De fet, molts dels viatges dels navegants ibèrics no haurien estat possibles sense comptar amb aquest producte. 

Hi ha nombrosíssimes receptes per cuinar el bacallà, agrupant-se en cinc grans famílies culinàries: cru (esqueixadas, sushis), rostit (à brasa), amb salsa (a la biscaïna o gratinat amb allioli, un del nostre plats estrella), amb oli (confitat ), amb crema de llet o mantega (com nates, conventual) i dolç (a la mel). 

De qualsevol forma sempre ressaltant la seva qualitat i esquisitez en el gust.

Bon profit i... ens veiem a taula!!

dilluns, 23 de març de 2015

Benvinguda primavera.

Rebem el canvi estacional plens d'orgull, envoltats de felicitat i assaborint aquest dolç moment. I no només pels canvis que hem anat realitzant en la nostra oferta de postres, sinó per altres motius.Més de 300 persones, entre elles la família Suñé, assistim a l'acte celebrat al Casino Prado Suburense en què es va fer un homenatge a les empreses locals amb trajectòria ininterrompuda durant més de mig segle.

L'Ajuntament de Sitges va donar el primer reconeixement a més de 60 empreses de Sitges que celebren els seus 50, 75 i 100 anys de trajectòria. L'acte, presidit per l'alcalde Miquel Forns, va comptar amb la presència del regidor de Competitivitat i Ocupació, Jordi Mas; el director general d'Indústria de la Generalitat de Catalunya, Antoni Grau; i el diputat de Comerç de la Diputació de Barcelona, ​​Jordi Subirana.

La projecció de les imatges antigues i de l'actualitat de les 63 empreses que van ser reconegudes centrar l'acte i va permetre recordar anècdotes i vivències personals per les quals ha passat aquesta part del teixit empresarial de Sitges amb més experiència. La majoria de les empreses són l'exemple de generacions consecutives que han treballat per tirar endavant el negoci. L'Alcalde ha explicat que "precisament el traspàs generacional és un dels primers valors que cal atribuir sessió. Una riquesa, que segurament no es pot mesurar amb comptes de resultats, ni balanços, ni xifres de vendes, però que avui és un valor imprescindible per construir la nostra societat ".

Miquel Forns va fer referència a les dificultats per mantenir els negocis a dia d'avui i en aquest sentit ha assegurat que "la consciència col·lectiva d'un poble com Sitges, amb una marcada identitat i singularitat, ha de fer possible, que més enllà del benefici econòmic temporal que pugui suposar, els propietaris dels locals han de prioritzar el manteniment de les empreses locals ". L'Ajuntament col·laborarà en aquesta línia i ja s'han començat a posar les bases per tenir un Nou Pla d'Usos.

El regidor de Competitivitat i Ocupació, Jordi Mas, ha destacat que aquest reconeixement "voldria que servís també per estimular els joves que comencen. Han de saber que el camí és dur, que es trobaran amb moltes dificultats, però si es dediquen a fons, els èxits arribaran segur ". El regidor va anunciar la creació d'una Oficina d'Atenció a l'Empresa (OAE) que es posarà en funcionament properament per unificar els tràmits entre empreses.

Garantir la continuïtat de les empreses familiars és una de les principals línies de treball de la Diputació de Barcelona. Tal i com va explicar el diputat de comerç, Jordi Subirana, "per preservar aquestes tipologies d'empreses a tot el territori hem creat una guia que aporta algunes eines per assegurar la preservació d'aquest teixit empresarial". Catalunya compta amb més de 600.000 empreses el que denota, segons el director general d'Indústria de la Generalitat, Antoni Grau, que "som un país amb voluntat i il·lusió i amb empreses també molt petites que, encara que de vegades això, pot ser un obstacle també acaba sent una gran virtut perquè s'estructura el país des del punt de vista social i de reacció molt important ".

Tots els empresaris van ser obsequiats amb una rajola commemorativa de l'acte que ha estat dissenyada per Marta Artigas. També se'ls va fer entrega d'un llapis de memòria amb l'audiovisual commemoratiu i material gràfic del seu establiment. L'acte celebrat al Prat és el primer d'un programa d'acompanyament per a la promoció de les empreses locals.I és que és un orgull rebre aquest merescut reconeixement a la nostra dedicació. I no només a la nostra, sinó a la de les nostres generacions passades.

Estimem Sitges ... i Sitges ens estima a nosaltres ...

dimecres, 18 de març de 2015

Bunyols farcits de felicitat...


Els bunyols són unes postres típiques en moltes comunitats autònomes i, sobretot, durant les seves festes regionals. Cada territori incorpora els seus propis ingredients i la seva pròpia tradició. Un dels més coneguts és el bunyol de vent, espècie de fruita de paella. 

L'origen de la paraula bunyol és una mica controvertit, perquè si bé per a uns deriva de "puñuelo", una mena de boles que els romans pastaven amb els punys, altres creuen que procedeix del francès beignet, que significa embalum, protuberància. Es tracta d'una pasta feta a base de farina barrejada amb llet, ou i llevat que es fregeix en abundant oli. N'hi ha salats o dolços, de carbassa, de bacallà, de iuca. I bunyols de vent que, un cop fregits, s'omplen de crema o de xocolata, per exemple. A Espanya es consumeixen especialment durant el Dia de Tots Sants i el Dia dels Difunts.
 

A Catalunya, es consumeixen sobretot durant la Quaresma. Els més famosos són els de vent, els de crema i els de l'Empordà. Se solen menjar com a berenar o per acompanyar el cafè després de dinar especialment a l´época de la quaresma. 
La Quaresma és el temps litúrgic del calendari cristià destinat a la preparació espiritual de la festa de la Pasqua. Es tracta d'un temps de purificació i il·luminació, celebrat a les esglésies catòlica, ortodoxa, anglicana, i bona part de les protestants (incloent algunes evangèliques), encara que amb inicis i durades diferents.En el ritu llatí, la Quaresma comença el Dimecres de Cendra i acaba just abans de la "Missa del Sopar del Senyor" a la tarda del Dijous Sant. 
A València es concentra la major consum en festes com les Falles de València, on s'elaboren els bunyols de carabassa.   
A les illes Balears, hi ha bunyols dolços per a diferents festes de l'any (les Verges, Tots Sants, Quaresma, etc.) i, segons l'ocasió, poden contenir patata o moniato, formatge de Maó, figues seques, etc.  
A Madrid i Andalusia, es consumeixen amb especial assiduïtat durant la Setmana Santa, durant la qual és costum que les dones els preparin a les cases i els venguin o regalin als veïns, sobretot en els pobles o pedanies. 
No obstant això, en algunes regions d'Espanya, els bunyols troben un fort competidor en els xurros, cada vegada més estesos en festes normalment associades als bunyols. En canvi a Catalunya els xurros gairebé només són consumits per turistes, preferint els catalans als xuixos o gossos en xurreries o als bunyols en les seves múltiples formes en pastisseries, fleques o en les cases. 
La primera societat, després del romana, que va consumir bunyols ser la morisca. Els seus ciutadans, gent de mitjans humils, que habitaven els territoris del Sud de la península ibèrica i ocupaven llocs de treball de baixa categoria, exercien també l'ofici de venedors ambulants de bunyols. A Sevilla i Granada, eren postres típiques dels bunyols fregits en oli coberts de mel. D'altra banda, aquesta especialitat va ser adoptada pels gitanos després de l'expulsió morisca i perpetuada fins a l'actualitat.En alguns països americans, com Colòmbia i Mèxic, els bunyols es serveixen per Nadal; a Colòmbia és habitual preparar-los amb una barreja d'ous, formatge mòlt, farina de blat de moro i sucre; a Mèxic és molt comú trobar-los en totes les fires populars. Als Estats Units es coneixen com "orelles / lòbuls d'elefant".

Bunyols i buenyolets per a tota la familia...

Bona Pasqua i... ens veiem a taula!!

dimecres, 11 de març de 2015

Tiramisú: protagonista del moment en el "bon estar".


Encara que no es considera com unes postres veritablement típic, el Tiramisú és unes postres fred d'origen italià.  

Tot i que no hi ha una recepta única d'elaboració (sinó variants partint d'una sèrie d'ingredients base que poden ser representats per diferents productes), un tiramisú es compon sempre d'un ingredient sòlid (que poden ser galetes, pa de pessic, Savoiardis, etc .) humitejat en cafè (al qual se li pot afegir Amaretto o algun altre tipus de licor per aromatitzar-i reforçar el gust), sobre el qual se superposa (de forma alterna o no) una crema la base són ous batuts amb sucre.El formatge que se sol utilitzar en el tiramisú és el Mascarpone (per la seva dolçor i consistència natosa); no obstant això, qualsevol formatge fresc (sense gust marcat) que, un cop batut, pugui convertir-se en una crema és igualment indicat. 
Presentat empolvorat amb cacau en pols, el "Tiramisú bon estar" va aconseguint amb la seva conjugació de sabors despertar el "plaer sensorial dolç" de tot aquell que ho prova.El Tiaramisú té el seu origen en la part est del nord d'Itàlia, a la regió del Vèneto (amb capital a Venècia), allà pels anys cinquanta. Algunes fonts concreten en els bordells de la regió la seva localització exacta de creació. Arturo Filippini, president de la cadena de restaurants Toula, ha admès: "Havia estat efectivament després de la guerra quan ens anàvem amb amics als bordells de Treviso ..., en aquests temps tenien també cuiner ... La maîtresse, als clients aficionats (però també a les dones) els hi oferia un dolç dient amb cortesia aquestes paraules emblemàtiques: Vinga, que et dono una cosa que "te tira sú" ... " 
L'expressió "te tira sú", en llengua vèneta (i en la llengua italiana "ti tira sú"), podria ser l'equivalent en espanyol del "piscolabis", però no tant a la manera d'un aperitiu, ja que el tiramisú com dolç és molt més enfortidor i immediatament efecte gràcies a la quantitat de glúcids que incorpora. 
En principi, no porta ni formatge Mascarpone, ni nata o altres greixos similars, perquè tots aquests lípids no fan més que tenir un pes a l'estómac i alentir la digestió, amb el resultat d'obtenir l'efecte contrari, és a dir, crear cansament i somnolència. 
Entre els anys setanta, vuitanta i noranta, la recepta utilitzada al restaurant Toula de Milà utilitzava 5 ingredients: ous i sucre batuts, bescuits Savoiardis mullats en cafè expresso i cacau en pols.Res millor que posar-li el fermall d'or a un bon àpat que amb unes bones postres. És clar, sempre i quan no...

Bon profit i... ens veiem a taula!!