Bunyols farcits de felicitat...

Els bunyols són unes postres típiques en moltes comunitats autònomes i, sobretot, durant les seves festes regionals. Cada territori incorpora els seus propis ingredients i la seva pròpia tradició. Un dels més coneguts és el bunyol de vent, espècie de fruita de paella. 
L'origen de la paraula bunyol és una mica controvertit, perquè si bé per a uns deriva de "puñuelo", una mena de boles que els romans pastaven amb els punys, altres creuen que procedeix del francès beignet, que significa embalum, protuberància. Es tracta d'una pasta feta a base de farina barrejada amb llet, ou i llevat que es fregeix en abundant oli. N'hi ha salats o dolços, de carbassa, de bacallà, de iuca. I bunyols de vent que, un cop fregits, s'omplen de crema o de xocolata, per exemple. A Espanya es consumeixen especialment durant el Dia de Tots Sants i el Dia dels Difunts.
 
A Catalunya, es consumeixen sobretot durant la Quaresma. Els més famosos són els de vent, els de crema i els de l'Empordà. Se solen menjar com a berenar o per acompanyar el cafè després de dinar especialment a l´época de la quaresma. 
La Quaresma és el temps litúrgic del calendari cristià destinat a la preparació espiritual de la festa de la Pasqua. Es tracta d'un temps de purificació i il·luminació, celebrat a les esglésies catòlica, ortodoxa, anglicana, i bona part de les protestants (incloent algunes evangèliques), encara que amb inicis i durades diferents.En el ritu llatí, la Quaresma comença el Dimecres de Cendra i acaba just abans de la "Missa del Sopar del Senyor" a la tarda del Dijous Sant. 
A València es concentra la major consum en festes com les Falles de València, on s'elaboren els bunyols de carabassa.   
A les illes Balears, hi ha bunyols dolços per a diferents festes de l'any (les Verges, Tots Sants, Quaresma, etc.) i, segons l'ocasió, poden contenir patata o moniato, formatge de Maó, figues seques, etc.  
A Madrid i Andalusia, es consumeixen amb especial assiduïtat durant la Setmana Santa, durant la qual és costum que les dones els preparin a les cases i els venguin o regalin als veïns, sobretot en els pobles o pedanies. 
No obstant això, en algunes regions d'Espanya, els bunyols troben un fort competidor en els xurros, cada vegada més estesos en festes normalment associades als bunyols. En canvi a Catalunya els xurros gairebé només són consumits per turistes, preferint els catalans als xuixos o gossos en xurreries o als bunyols en les seves múltiples formes en pastisseries, fleques o en les cases. 
La primera societat, després del romana, que va consumir bunyols ser la morisca. Els seus ciutadans, gent de mitjans humils, que habitaven els territoris del Sud de la península ibèrica i ocupaven llocs de treball de baixa categoria, exercien també l'ofici de venedors ambulants de bunyols. A Sevilla i Granada, eren postres típiques dels bunyols fregits en oli coberts de mel. D'altra banda, aquesta especialitat va ser adoptada pels gitanos després de l'expulsió morisca i perpetuada fins a l'actualitat.En alguns països americans, com Colòmbia i Mèxic, els bunyols es serveixen per Nadal; a Colòmbia és habitual preparar-los amb una barreja d'ous, formatge mòlt, farina de blat de moro i sucre; a Mèxic és molt comú trobar-los en totes les fires populars. Als Estats Units es coneixen com "orelles / lòbuls d'elefant".

Bunyols i buenyolets per a tota la familia...

Bona Pasqua i... ens veiem a taula!!