Lletres de Sitges...

Passeig marítim i altres poemes de sitges

ALBA

Això ha de ser més, això demana més, això reclama créixer,
ser contemplat és més que la meitat de l'ésser:
neix un nou paisatge amb cada nova llum,
ah presència múltiple i diversa,
matís en la fixesa del costum!
Cada objecte es dóna i es dispersa:
no és en ell mateix, és en la llum
que el volta, en la mirada que el completa,
i l'ull mateix no és si no es concreta
en una visió.
Per això elogio l'alba, la promesa, la claror:
jo tornaré a ser jo, retornarà el paisatge
-quina novetat, cada retrobament!-
i tornaré a mirar enamoradament
la ben sabuda església, la previsible platja.
Què hi serà rutina? Què hi serà sorpresa?
I en l'expectativa tènue del celatge,
elogio l'alba i visc en la promesa.


NÚVOLS

Filtre. Sedàs. 
El vent arrossega altives muntanyes.
El món ja no és blau;
el cel és gris plom; la mar és gris plata.
Incendi al terrat
-claror sobre els núvols- i pluja a la casa.
El món s'ha esberlat.
Sostre. Tendal. Escut. Barricada.
Lluita. Combat.
Les ombres on són? -oh nuesa sobtada!
El vent i la mar.
Objectes sense ombra; el món sembla fantasma.
Només amb els llamps
tornen les ombres, profundes, mullades.
conèixer el real:
fulgor d'un instant, com un do incontrolable.
O bé contemplar
a recer del balcó aquesta pluja pausada.
Frescor, intimitat:
en el canvi del món, canviar la mirada.


                                                                                         Escrits d´en David Jou i Mirabent.

Part de la nostra història...